A Catalunya hi ha dues poblacions on el càntir, també anomenat doll, pren un protagonisme cabdal: Argentona i Cadaqués. En el cas d’Argentona, el 4 d’agost se celebren les festes de Sant Domènec i es duen a terme els actes de més tradició, com la renovació del “vot de poble” per part de l’alcalde de la vila, la benedicció de les aigües de la font de Sant Domènec, la benedicció i venda del “càntir de l’any”. Fins a l’any 2017, es reproduïa un model de càntir històric diferent, extret de l’ampli repertori de la terrissa tradicional. Però el Patronat del Museu del Càntir va decidir encarregar a creadors actuals fer la seva pròpia versió d’aquest atuell, una peça que requeria una posada al dia per continuar donant servei a la societat.
I des de l’any 1963, també són protagonistes de la Festa del Càntir -dia 4 d’agost al matí- els jocs de força i enginy entorn de l’aigua i el càntir, com ara passar-se càntir intentant que no es trenqui, llançar un raig d’aigua el més lluny possible bufant pel broc gros o la pesca del càntir. Però si és coneguda aquesta festa és pel concurs d’aixecada de càntirs. Una dotzena de càntirs amb quantitats d’aigua que van des dels 2 litres fins als 200 han de ser alçats i els participants han de beure aigua dels càntirs. S’ha de fer en el menor nombre de temps possible.
La benedicció de l’aigua
És l’acte central de la festa i el de més tradició, perquè la benedicció s’ha fet sense interrupció des del segle XVII i és un dels pocs exemples de ritual de benedicció que es conserven a Catalunya. La benedicció es fa després que l’alcalde de la vila hagi renovat el “vot de poble” durant l’ofici de Festa Major. En la benedicció es demana a Sant Domènec que protegeixi les nostres aigües de qualsevol pesta o mal, com ja ho va fer durant les greus pestes de mitjans del segle XVII. És costum beure aigua de la font amb anís un cop beneïdes les aigües, ja que hi ha la creença popular que aquestes aigües tenen propietats remeieres si es posen en un càntir nou.
Aigua amb poders curatius?
Popularment, es creia que les aigües de la font de sant Domènec, un cop beneïdes segons el ritual tradicional, tenien propietats remeieres, guarint febres i mals de tota mena, sempre que l’aigua fos posada en un càntir totalment nou. A causa d’aquesta curiosa condició, terrissers de les poblacions properes feien parada per a vendre els seus productes del fang, i molt especialment el càntir, que és l’atuell més sol·licitat pel públic assistent.
