Agnela Domínguez va donar la benvinguda als assistents lloant la tasca desenvolupada per la FCATC i més concretament pel traspassat president de l’entitat Josep Rafecas, molt recordat en els discursos de la cerimònia. Per la directora de comunicació d’SGAE Catalunya, “no és cert que hi hagi una relació complicada entre professionals i amateurs”. En aquest sentit, va destacar l’esforç de la Societat General d’Autors i Editors per tal que les obres dels autors catalans puguin ser portats als escenaris pels elencs d’aficionats.
Mercè Arànega, reconeguda en la categoria al millor Professional, va agraïr “un reconeixement que em recorda d’on vinc”. L’actriu va fer un viatge introspectiu a l’inici de la seva càrrera interpretativa al Círcol Catòlic de Barcelona, “aquells assajos que acabaven a la una de la matinada sabent que l’endemà m’havia d’aixecar a la cinc del matí per anar a treballar”. Arànega va expressar-se sense matissos: “mai he vist tanta pel passió pel teatre!”, va destacar.
Apropiant-se de la coneguda cita de Josep Pla, Magda Garcia va destacar que “el teatre li havia portat amics, coneguts i saludats, molts dels quals m’han sabut acompanyar en els moments difícils”. La comptadora de la FGATC, guardona amb el Premi a la persona gràcies a la implicació en la Junta Directiva de l’entitat des de 2001, va fer una amenaça plena de bonhomia: “Si no em feu fora, m’hi penso quedar una bona temporada!”.
El discurs de Xavier Albertí, Premi Menció Especial, va fer un breu repàs a la història del teatre català en els darrers 150 anys. Pel director del Teatre Nacional de Catalunya, la tradició escènica a Catalunya es recupera a Catalunya l’any 1864 amb la representació de l’Esquella de la Torratxa, de Frederic Soler Pitarra. No es pot comprendre l’emergència dels teatres públics sorgits a la dècada dels 70 sense tenir presenet el gran substrat escènic disseminat arreu del país. “Gràcies als grups amateurs, el teatre català és un dels més admirats d’Europa”, va apuntar Albertí.
Els Arlequí 2018 també van guardant el Museu d’Història de Catalunya en la categoria Entitat per la cessió d’espais en activitats promocionals del teatre amateur, i al Grup Escènic Sant Pere Apòstol de Barcelona (GESPA), reconeixent d’aquesta manera un elenc que ha aconseguit oferir una programació estable de qualitat. De fet, l’acte del lliurament dels guardons va cloure amb la representació d’un fragment de Reivindicació de Clito Mestre, de Montserrat Roig, adaptada i interpretada actualment per GESPA.
Prèviament, Montserrat Condeminas va recordar que les candidatures als Premis Arlequí són proposades pels grups que conformen la FGATC, i que per aquest motiu s’ha convertit en un potent canal per a “trasnsmetre el teatre i compartir històries”. Adreçant-se directament als premiats, la presidenta de la federació els va demanar que “portin els guardons dins el cor, perquè us els hem donat des del cor”. Tancant els parlaments institucionals, Santi Riba va recordar que ens trobem en plena celebració del Dia de l’Associacionisme Cultural. Els grups de teatre, va apuntar el vicepresident de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, són una gran eina de país.
