La data de 25 de març de 2012 passarà a formar part de la història de la lluita per la defensa de la llengua catalana a les Balears. 50.000 persones es manifestaren pels carrers de Palma per proclamar “Sí a la nostra llengua”, en un moments en que els drets lingüístics dels catalanoparlants estan amenaçats per la política del Govern Bauzá.
L’any 2012, a banda de ser l’any de retallades de drets lingüístics i de ser l’any de tota la història en el que més mallorquins s’han manifestat a favor de la seva llengua pròpia, és l’any en que s’escau el 50è aniversari de la fundació de l’Obra Cultural Balear, l’entitat que convocava la manifestació.
La celebració dels primers cinquanta anys de l’OCB tendrà tres ingredients fonamentals. El primer, òbviament, fer memòria del que han significat aquestes cinc dècades per a l’entitat i també per a la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre país.
El segon, serà la reflexió sobre quina OCB necessiten les Balears dels pròxims anys.
I el tercer, malauradament, serà haver de tornat a lluitar per allò evident. Talment com a l’època del seu naixement, l’OCB haurà d’afrontar l’any del seu cinquantenari amb un Govern (en aquest cas el de les Illes Balears) decidit a exterminar la llengua catalana i la cultura que s’hi expressa.
L’OCB és una entitat cívica dedicada a la defensa de la llengua catalana i a la promoció de la cultura pròpia de les Illes Balears que va ser creada l’any 1962. Els seus trenta un fundadors volgueren que la data de fundació fos el 31 de desembre, aniversari de l’entrada del rei En Jaume a Medina Mayurqa i Diada de Mallorca. Els impulsors i fundadors foren un conjunt de mallorquins il·lustrats, poetes, escriptors, professionals liberals, historiadors i lingüistes.
L’entitat és la continuadora històrica de l’Associació per la Cultura de Mallorca (1923 – 1936) i la seva actuació entronca també amb la tasca de recuperació nacional encetada a Mallorca pels prohoms de la Renaixença literària, cultural i lingüística.
És impossible resumir en un article el que ha significat i el que ha fet l’OCB en els seus gairebé cinc decennis d’existència, però allò que destaca a primer cop d’ull és:
Al decenni dels anys seixanta, l’OCB realitzà cursos de llengua i cultura catalana per a escolars, adults i professorat, a més d’edicions sobre la història i la cultura de les Balears.
Als anys setanta s’estén als pobles, fa una tasca important per al reconeixement oficial del català i col·labora estretament amb l’organització dels actes del Congrés de Cultura Catalana a les Balears. Acull les forces democràtiques i encapçala la manifestació “per l’autonomia” del 29 d’octubre del 1977.
Als anys vuitanta, professionalitza totes les àrees d’actuació, promou la xarxa de cursos de català per a adults (més de 50.000 alumnes des de 1983) i serveis d’assessorament, dinamització lingüística i de suport a l’ensenyament en català.
El 1985, promou la creació de l’associació Voltor i aconsegueix fer arribar TV3 a les Balears.
El 1986, organitza a les Balears el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana.
El 1989, promou i signa un acord institucional amb totes les institucions de les Balears per crear l’anomenada Campanya de Normalització Lingüística amb l’objectiu de dur a terme accions conjuntes, i per mitjà del qual l’OCB n’assumia el secretariat.
La dècada dels 1990 és la de les grans mobilitzacions populars: Al 1992 es crea la plataforma cívica en defensa de l’autogovern “Volem Comandar a Ca Nostra”.
Des de 1995, l’entitat ha intensificat la seva funció de cohesionador social. Ha convocat a Mallorca les multitudinàries diades populars per la llengua i l’autogovern de cada mes de maig per reclamar de les institucions una política lingüística ferma i decidida a favor del català. D’entre aquestes diades destaquen la gran cadena humana de 1995 amb la participació de 30.000 manifestants, l’immens mosaic humà de 1996 a la plaça Major de Palma o la multitudinària rebuda de la flama del Correllengua el 1999.
La dècada dels 2000 és la de les grans campanyes populars, de la posada en marxa de Can Alcover i de la feina intercultural. L’any 2004 es crea la Comissió Intercultural i es promou el MallorcaMón Festival.
El 2007 es promou la campanya Sus! Mallorca que culmina amb un nou gran mosaic humà que en aquesta ocasió proclama “El futur és nostre”.
El 2009 es fa la campanya de participació ciutadana, “Cafè per la Llengua” amb la participació de més de 30.000 persones.
El 2010 va ser l’any de la campanya “Mallorca, m’agrada!”
L’OCB té, actualment, 4.000 socis. Compta amb una quarantena de delegacions a altres tants pobles de Mallorca que editen unes 15 revistes de premsa forana o comarcal.
L’OCB participa en la Xarxa per la Llengua, la Cultura i el País, juntament amb l’OCB de Formentera, la Comissió de Festes de Santa Maria, l’Institut Menorquí d’Estudis, l’Institut d’Estudis Eivissencs, Acció Cultural de Menorca, l’Associació 8 d’Agost i Joves de Mallorca per la Llengua.
I en el marc dels Països Catalans, participa a la Federació Llull, juntament amb Acció Cultural del País Valencià i Òmnium.
Avui, l’OCB és la xarxa cívica més potent de les Balears. És un generador permanent d’activitats culturals. Treballa en la promoció de l’ús social de la llengua catalana, en la defensa dels drets lingüístics dels catalanoparlants, en la integració dels nouvinguts, en la promoció de la idea de ple autogovern per a les Balears,
Talment com a l’època del seu naixement, l’OCB haurà d’afrontar l’any del seu cinquantenari amb la intel·ligència i l’astúcia dels qui la fundaren i la feren créixer. Aleshores se’n sortiren, i ara, amb l’ajut i la complicitat de molta gent de les Balears i de la resta dels Països Catalans, també ho farem.
