Opinió
Associacionisme i sociabilitat. Reflexions crítiques (1).
"Es detecta una tendència a noves associacions unipersonals i amb una feble incidència social", adverteix Oriol Cendra.
ReflexióTècnic de cultura.
Un bon amic i coneixedor del sector associatiu i cultural em comentava fa temps que a Catalunya tendim cap a l'individualisme associatiu. No amago que la primera vegada que vaig sentir aquesta reflexió em va provocar un cert sotrac. De cop m'adonava que m'havia instal·lat en un cert cofoisme a l'hora de mirar un món, el de la cultura, que m'apassiona. I a vegades és bo mirar-nos amb uns altres ulls. Obro amb aquest article una sèrie de reflexions sobre sociabilitat i associacionisme són part d'aquest exercici de reflexió crítica.
Com és el sector associatiu?
El teixit associatiu català compta entre 23.000 i 25.000 organitzacions no lucratives actives. El 85% estan configurades jurídicament com a associació sense finalitat de lucre, el 8% com a fundacions i el 4% com a cooperatives no lucratives.
Revisant algunes dades sobre l'associacionisme «cultural» a Catalunya
- Només un 18% de les associacions catalanes són anteriors a 1981. Aquest pot ser un indicador de dinamisme però també ho pot ser de feblesa. Així, per exemple, el 34% d'entitats fundades abans de 1980 disposen de més de 100 persones actives, percentatge que es redueix al 9% en organitzacions creades a partir del 2001.
- Un 24% d'aquelles 25.000 organitzacions no lucratives actives tenen la cultura com a àmbit principal d'actuació i, d'aquestes, un 13,5% (3.243 entitats) són de l'àmbit de l'anomenada cultura «popular i tradicional».
- Com són aquestes associacions? Quina és la seva fortalesa i implantació? Es tracta d'un conjunt d'entitats de petites dimensions i amb infraestructures senzilles: un 50,4% de les entitats disposen d'un pressupost anual inferior a 5.000 € i prop del 80% tenen la seva seu en locals cedits. Es tracta, per tant, d’organitzacions febles i amb escassa capacitat organitzativa.
- A què es dediquen? Fonamentalment, l'activitat de les entitats de cultura «popular i tradicional» té a veure amb l'organització d'activitats relacionades amb el sector al qual pertanyen: el 96% de les colles castelleres, el 83,7% de diables i bestiari o el 63,3% dels esbarts es dediquen a la participació en exhibicions o espectacles. Una lectura d'aquestes dades ens remetria a una escassa transversalitat entre entitats culturals i entre sectors: així, se'n ressenteix el paper de la cultura en la construcció de teixit ciutadà o les relacions entre activitats culturals i educació o inclusió social.
Com ens associem?
A Catalunya tenim una xarxa associativa forta i densa. Ara bé, com som quan contextualitzem les dades? Ens associem de manera significativament diferent a altres comunitats?
- Si analitzem els índexs de pertinença a associacions culturals de la ciutadania catalana (12,6%) trobarem que són similars als de la ciutadania espanyola (9,9%, amb un 19,7% a les Illes Balears, 18% a l’Aragó o el 14,4% a Castella-Leó). Un comportament similar es troba també quan s'analitzen dades de treball voluntari en entitats culturals (el 6,4% a Catalunya i el 4,5% a l'Estat) i d'aportacions dineràries a aquestes entitats (6,3% i 4,0% respectivament).
- Ens adonem que tot i que la xarxa associativa catalana és d'una major densitat respecte de l’espanyola, aquesta diferència positiva ha disminuït en els darrers anys i, avui, tendeix cap a la convergència. Parlem en aquest cas d'associacionisme en un sentit ampli, no només cultural. I quan obrim encara més el marc d’anàlisi, l'Enquesta Social Europa (Les dades corresponen a 2002) ens diu que les persones associades a Catalunya ronden el 35% de la ciutadania, un percentatge que se situa a nivells similars als de l'Estat espanyol i Itàlia, i que és molt inferior als percentatges amb els països escandinaus, que ronden el 80 i el 90%.
A manera de conclusió (precipitada)
A Catalunya tenim una xarxa associativa forta i densa però no ens associem de manera gaire diferent de la manera com s'associen les persones del nostre entorn. Les associacions més sòlides són anteriors a 1981 i es detecta una tendència a noves associacions unipersonals i amb una feble incidència social. Així mateix s'intueix una escassa transversalitat entre entitats culturals i entre sectors, com ara l'educatiu, el del lleure o el de la intervenció social.
Fonts consultades:
Encuesta de Hábitos y Prácticas Culturales en España 2014-2015. Gobierno de España. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte
Enquesta participació cultural 2017. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
El Panoràmic 2017. Dades i anàlisi per enfortir el sector no lucratiu català
SAN MARTIN, J (2009): Catalunya, paradís de la societat civil? Explicacions i conseqüències de la participació en associacions.
Estadística del tercer sector cultural de Catalunya 2016. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari
Atenció: com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i oferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. Més informació
Associacionisme Bestiari i Imatgeria Cant coral Castells i Falcons Catifaires Diables i dimonis Esbarts dansaires Festes i festivals Gegants Joc Tradicional Música tradicional Pastorets Patrimoni Immaterial Pessebristes Puntaires Sardanes Societats musicals Teatre Trabucaires Tres tombs Reflexió
Segueix-nos