Opinió

País Valencià any 13

Escriptora, periodista, artista plàstica, gestora cultural i professora de català.

Fa unes setmanes, un mitjà digital català em va demanar un article sobre la resposta del País Valencià a la Cadena humana catalana convocada el passat 11 de setembre al Principat; article que també va ser publicat per EL PUNT digital en la columna Des de la balconada de Russafa.

A causa dels comentaris arribats, repetiré algunes afirmacions i completaré la informació en aquest segon i, definitivament, darrer escrit.

En primer lloc i pel que fa als resultats a casa nostra de les eleccions generals, autonòmiques i locals des de la instauració de la Constitució de 1978, vull anotar que els valencians voten els partits estatals –PSOE i PP– per majoria absoluta i que els partits nacionalistes no hi aconsegueixen prou vots per a obtenir representació parlamentària.

Si una comunitat lingüística es defineix per l’ús de la llengua que li pertoca, en el cas de la nostra podem considerar-la en vies d’extinció, ja que l’ús del valencià ha passat a ser tan minso que la comunicació habitual en tots els àmbits és produeix en castellà. Com a exemple hi ha el fet que en els intercanvis amb l’altre els valencians usen habitualment el castellà. I això després de gairebé trenta anys d’implantació generalitzada del seu aprenentatge a l’escola.

Quant als votants del PP i del PSOE, no tots són “proespanyolistes” i/o antinacionalistes: hi ha demarcacions on els seus electors, encara que acostumen parlar en castellà, creuen en una “personalitat valenciana singular”. Encara que les causes són variades i complexes, n’apuntaré  un parell: hom vota la persona, no pas el partit i hi ha polítics dels dos partits amb alguna inclinació  nacionalista.

Caldria indicar també que un tret que defineix un sector considerable de valencians és la tendència a definir el valencià –natiu i llengua–, el valencianisme, la “valencianitat”, etcètera, per oposició a català o castellà, catalanisme o castellanisme, catalanitat o espanyolitat, amb oracions enunciatives negatives del tipus “el valencià no és ni català ni castellà” o  “els valencians no parlen ni castellà ni català, sinó valencià (sic)”... i així un llarg seguit de definicions en negatiu. Ara bé, si preguntem als qui es proclamen “valencianistes” quina n’és la caracterització, potser s’atabalen, perquè no estan acostumats a definir-se “en positiu”. Caldria indagar si és també el que passa amb el nacionalisme espanyol...

Passem ara a l’“altre” nacionalisme. Sense entrar en la seua evolució històrica, que enfarfegaria aquest article expressament divulgatiu i que tampoc no n’és l’objectiu, ara mateix podríem parlar de dos sectors.

L’un, que hom té per moderat, reconeix l’existència d’una comunitat lingüística única pel que fa al català –amb varietats dialectals diverses– i d’uns vincles històrics passats comuns, però que defèn una personalitat pròpia, que es vol independent políticament del Principat i integrada en un sistema democràtic que siga respectuós amb la seua idiosincràsia. S’hi podrien incloure partits que apleguen votants que no són específicament i exclusivament nacionalistes, però que en l’actualitat no estan d’acord amb les polítiques ni del PP ni del PSOE.

El segon, amb matisos i gradacions que depenen de l’adscripció ideològica, serien els defensors d’un model polític unificat; és a dir, d’allò que coneixem com a Països Catalans. Són els qui van anar a Vinaròs o al Principat la diada de l’11 de setembre a enllaçar-se amb la cadena humana catalana. Pel cap alt i d’acord amb informacions periodístiques solvents, uns 3.000.

Davant el procés polític que actualment travessa el Principat de Catalunya seria interessant que els germans del nord coneguessen amb dades fiables com està el “camp de joc” dels germans del sud, el perquè del silenci majoritari dels valencians  davant la ja esmentada cadena humana i els possibles esdeveniments a casa nostra en el futur.

En tot cas, cal apuntar un afer que continua preocupant-nos a un grapat de valencians: el perill d’una revifalla de brutalitat encara major entre grups anticatalanistes i feixistes del nostre territori; tristament ben coneguda per nosaltres.
Finalment, seria alliçonador saber per què “ací baix” hi ha gent entestada a presentar als catalans un País Valencià que vira cap a la “renacionalització”, la independència, i, per tant, la consolidació dels Països Catalans.
 
 

Comentaris

Psicoloco Barcelona / València
5.

Et felicite per la, al meu parèixer, objectiva descripció de la situació al País Valencià.

Albert Benimaclet, València
4.
Si bé és de veres que la majoria dels valencians no són valencianistes i que l'ús social del valencià ha retrocedit des dels anys noranta, també ho és que a 2007 per exemple, els partits que defensen la possibilitat d'un referèndum d'autodeterminació tenien 7 de 99 diputats mentre que ara, segons la darrera enquesta d'El País de 8 d'octubre de 2013, aquests partits n'aconseguirien 24. També mai no hi havia hagut un conjunt de persones tan nombrós que defensés la nostra cultura, com podem veure a partir de l'aflorament de nombrosos grups de música, publicacions en línia, etc. Per tant, crec que podem dir que el valencianisme està millor que mai partint de la idea que el govern del PP ha intentat durant 20 anys esborrar-lo del mapa cultural i polític, i que aquest moviment no ha pogut entrar en els mitjans de comunicació de masses per tal d'expandir-se, cosa que podria canviar a partir de 2015.
Dr. Cat Jafre de Garraf
3.
A qui pretén enganyar, tia Maria?

Quan diu "pel que fa als resultats a casa nostra de les eleccions generals, autonòmiques i locals (...) vull anotar que els valencians voten els partits estatals –PSOE i PP– per majoria absoluta i que els partits nacionalistes no hi aconsegueixen prou vots per a obtenir representació parlamentària" a quin any es referix? Perquè obvia que Compromís té actualment representació en totes les institucions i està al caire de botar el PP en moltes d'elles?

Quan diu: "seria alliçonador saber per què “ací baix” hi ha gent entestada a presentar als catalans un País Valencià que vira cap a la “renacionalització”, la independència, i, per tant, la consolidació dels Països Catalans" perquè no parla de qui és eixa gent i n'opina políticament, per tal de saber de quin peu calça?

I quan diu: "cal apuntar un afer que continua preocupant-nos a un grapat de valencians: el perill d’una revifalla de brutalitat encara major entre grups anticatalanistes i feixistes del nostre territori; tristament ben coneguda per nosaltres." perquè no diu que vostè està bloquejada per la por i que busca el suport de més atemorits com vostè per tal de no fer res i deixar-se morir lentament?

Doni gràcies a Vilaweb i Tornaveu que són mitjans plurals que també donen veu als botiflers i pregue's alguna cosa.
Francesc Ciutadella
2.
Vos teniu prou definida la vostra estratègia com per generar més desconeixement encara sobre la realitat valenciana. No dubt de la bona fe, però crec que ja és hora que la gent d'arreu pugui actuar amb VERITABLE coneixement.

Dir que la gent conscientment i obertament catalanista són 3000 (o insinuar-ho descaradament) no és mal informar el personal sinó ja directament prendre'ns per beneits. La gent que se sent part dels Països Catalans tant explícitament com banalment no és majoria, però no és despreciable i hi ha ingredients i tendències que podrien conduir a una sorpresa majúscula. Heu anat mai a un festival d'aquests de comarques? Sabeu com se senten els docents valencians que fan feina a les illes o el Principat? Estic seguríssim que en teniu una idea, així que la meua pregunta és: per què voleu estimular en la resta de territori la imatge d'una València ignorant, renegada (per la generalització nefasta dels usos lingüístics) i que sempre més donarà l'esquena a mallorquins i principatins?
Pere La Vila Joiosa
1.
Un valencià vol deixar constància ací de que açò que escrius és molt discutible, i no és just que ningú ho entenga com a "la veritat del que passa al País Valencià".

Sols un apunt, que no tinc temps per a discutir ara tot el que has dit... 3000 nacionalistes de vesant catalanista hi ha sols al meu poble. Tirant per baix. Del que no hi ha son nacionalistes "anticatalanistes", això no té sentit, eixos a qui et refereixes són espanyolistes. M'agradaria veure el principat, i ja sé que s'han fet les coses molt millor allà, si als madrilenys, murcians i demès els ho hagués donat per pensar que la seua platja era allà en lloc de a Benidorm o Gandia.

Comenta aquest article