La Biblioteca de Catalunya acull fins al 12 d’abril l’exposició Enric Morera, musicar el modernisme, que traça un recorregut en l’obra del músic.
Morera va compondre per a una gran diversitat de gèneres, així com també va tenir un gran contacte amb el grup de modernistes catalans, fruit del qual van néixer diverses col·laboracions, com la composició de partitures per a obres teatrals d’Àngel Guimerà, entre d’altres. Però sobretot és conegut per les seves sardanes: en va compondre cinquanta-sis per a cobla i un nombre més reduït, però d’un caràcter encara més personal, per a cor, ja que seguint les línies traçades per Josep Anselm Clavé en la creació de corals entre la classe obrera, l’any 1895 Morera va fundar la Societat Coral Catalunya Nova, i durant alguns anys va dirigir la “Asociación Euterpense” durant alguns anys. Per aquest motiu va escriure diverses obres per a cor, com ara La musa del travall: cançó de l’obrer corista (lletra de M. Casanovas) o Himne de nostra parla (lletra de Guimerà).
Morera va concebre la seva obra més enllà del dilema entre alta cultura i música popular, de manera que, entenent que les arrels d’una es troben a l’altra, i que els vasos comunicants fan que no calgui parlar de dicotomia entre ambdues, el compositor va harmonitzar diverses cançons populars catalanes, com: Sota de l’om, Muntanyes del Canigó, Sant Ramon, El rossinyol o Els segadors.
Així doncs, l’exposició fa justícia amb la vocació coral de Morera, fins al punt que és un dels tres eixos principals en què es divideix; els altres analitzen la relació de Morera amb la música escènica, i amb la música instrumental (consulteu tríptic com a document adjunt).
