Paraules, cançons, crits de pastors, sons als mercats, vida, riquesa de matisos, entonacions, llengües, carrer. Veus de la Mediterrània és un recorregut en forma d’exposició audiovisual per les identitats sonores de més d’una vintena d’indrets de la Mediterrània, que són el resultat d’un viatge real per indrets com Marsella, Còrsega, Sicília, Croàcia, Creta, Turquia, Israel, Síria, Egipte, Algèria, Catalunya o Andalusia entre el 2008 i el 2014 per filmar vuitanta hores de vídeo que reprodueixen situacions quotidianes i veus. Aquest treball de camp ha pres forma d’exposició produïda pel Museu de la Música de Barcelona, que es pot visitar fins a finals de juliol de forma gratuïta a l’espai exterior de L’Auditori, La Llanterna (Carrer de Lepant, 150).
La mostra se centra en lestudi de la veu, un dels patrimonis immaterials més importants de la Humanitat. Els primers espais fan descobrir lartifici de la veu, la varietat de llengües i la continuïtat històrica amb propostes interactives i lúdiques. La part central de lexposició presenta la veu com a creadora de situacions socials. L’espai dedicat als mercats ofereix una immersió sonora dalt impacte sensorial. Continua amb un homenatge a la ciutat ensorrada d’Alep i, per acabar, el visitant pot enregistrar la seva veu com a “signatura sonora” que se sumarà a les veus que vagin deixant la resta de visitants.
El director del Museu de la Música, Jaume Ayats, comissari de l’exposició conjuntament amb Joaquim Rabaseda, explica que l’objectiu d’aquesta mostra era “tenir una experiència directa i recollida per nosaltres mateixos durant alguns anys, de la riquesa i el gran poder de les veus a la Mediterrània. Per això vam fer diversos viatges a una trentena de punts per recollir gravacions audiovisuals de les situacions de vida quotidiana”. Per aquesta raó, la mostra d’una cinquantena de documents audiovisuals recull majoritàriament veus relacionades amb la quotidianitat com ara elements rituals, escenes de carrer, mercats, o manifestacions. “Volíem retratar tot un món de seducció amb la veu, i alhora constatar que en diferents punts de la Mediterrània hi podíem trobar veus compartides, així com gran diversitat de veus per a una mateixa situació. Per tant, demostrar la gran quantitat d’experiències sonores diferents que se situen a la Mediterrània, però per altra banda, també situacions en què el fil conductor que ens uneix encara que siguem a milers de quilòmetres és, precisament, una mateixa veu”.
De fet, Ayats crida l’atenció sobre el fet que han detectat en diversos punts de la Mediterrània un mateix crit emprat pels pastors per dirigir les ovelles, “sons que venen del Neolític i que s’han escampat de forma contínua per la Mediterrània, fins al punt que avui, un ramat d’ovelles de Creta i un de la Vall de Núria tindrien la sensació que el seu pastor és el mateix, perquè empra el mateix so per cridar-les”. En definitiva, com argumenta el comissari de l’exposició, Veus de la Medieterrània evidencia com “la vida social, en la seva màxima profunditat, es construeix a través de la manera d’expressar les veus d’una comunitat, amb l’entonació, els timbres i altres característiques, i no només a través de la llengua, que al final fan que sigui possible la vida en societat”.
