Ramona Violant rep el Premi Joan Amades pels seus estudis sobre les llegendes catalanes de fades i bruixes.
Doctora en filologia romànica, Ramona Violant va treballar com a professora a la Universitat de Barcelona a partir de l’any 1957, però el 1976 va renunciar-hi per dedicar-se a un món que l’havia encisat, un món poblat de fades, bruixes i llegendes catalanes. I així va començar a publicar llibres de folklore i antropologia, seguint els passos del seu pare, el també etnògraf Ramon Violant, els estudis del qual aprofundeixen en les tradicions del Pallars. L’obra de la seva filla té un punt de partida en la revisió i divulgació d’algunes de les investigacions del seu pare.
Així doncs, el diumenge 1 de febrer a les 12h l’autora rebrà el premi Joan Amades de cultura popular i tradicional, al Centre Municipal de Cultura Popular de Sant Andreu, en reconeixement a la seva dedicació la divulgació del folklore i l’etnologia catalana, concentrant-se en la zona pirinenca del Pallars. Fruit de les seves recerques Violant ha publicat, entre d’altres, els llibres Llegendes catalanes (1982) o El món màgic de les fades (2002).
El premi l’atorga l’Associació Cultural Joan Amades i consisteix en una peça commemorativa artesanal. Precisament, Ramona Violant de petita va conèixer Joan Amades, ja que el seu pare era amic personal de l’etnògraf i folklorista, ja que eren companys de feina de la secció Etnogràfica del Museu d’Indústries i Arts Populars del Poble Espanyol, que després seria el Museu Etnogràfic. El profund coneixement que ha tingut Ramona Violant de l’obra de l’etnògraf barceloní explica que, per exemple, escrigués la introducció de la Guia llegendària de Barcelona. La Ribera, un dels llibres més coneguts d’Amades.
En darreres edicions el premi Joan Amades ha reconegut al grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries (2013), Els Comediants (2012) o l’editor Joan López Ensenyat, i forma part de la voluntat de la Fundació Cultural Joan Amades de promoure les accions d’estudi o divulgació relacionats amb l’àmbit etnogràfic, tradicional o popular.
