La historiografia local podria equiparar-se al sotabosc d’un paisatge. Desapercebuda o poc valorada acadèmicament, però imprescindible perquè els grans arbres –entengui’s la historiografia genèrica, escrita per historiadors professionals—arrelin amb força. De què serviria l’exposició de grans estadístiques d’àmbit nacional si no es poguessin contrarestar amb l’experiència directa, concreta, de les condicions de vida de les persones? Quina comprensió de la història tindríem si no poguéssim traslladar els números a la recreació vivencial? Reconèixer aquest fet implica valorar l’entrega de tots els historiadors que, gairebé sempre de forma totalment altruista, investiguen temàtiques que d’una altra manera es perdrien en l’oblit.
La revista Podall, impulsada per l’Institut Ramon Muntaner i el Museu—Arxiu de Montblanc, n’és una magnífica constatació. Des de l’any 2011, no només està treballant en la difusió d’aspectes inèdits de la història de la Conca de Barberà, sinó aportant noves perspectives als estudis d’àmbit nacional. Bona part de les recerques compreses en el cinquè número de la publicació, ja consultables gratuïtament al portal RACO, no abandonen aquesta sana ambivalència. Llegint ‘Visites pastorals a Montblanc durant l’època medieval (segle XV)’, firmat per Josep Maria Sans Travé, pot intuir-se el protocol seguit en aquest tipus de cerimònies arreu de Catalunya; amb la mateixa seguretat, podem afirmar que l’estudi d’Ester Torrents “Indumentària femenina del retaule gòtic de Vallespinosa”, lluny de delimitar-se al municipi de la Baixa Segarra, ens ajuda a comprendre els vestits típics de l’alta edat mitjana a tot el Principat.
Només dos exemples –n’hi hauria altres, com un aprofundiment en les figures del pintor Antoni Viladomat i l’antropòleg Eduard Toda—que es complementen amb un reguitzell d’articles sobre aspectes d’interès estrictament comarcal. Entre aquests, destaca l’estudi ‘Anàlisi econòmica de la Conca de Barberà: entre la definició d’una nova ruralitat i l’aprofitament d’una localització estratègica’. Tres destacats acadèmics de la Universitat Rovira i Virgili (Miquel Àngel Bové, Juan Antonio Duro i Josep Maria Piñol) hi disseccionen els principals punts forts i febles que els seus 20.000 veïns d’aquesta comarca han d’afrontar.
Podeu consultar tots els articles del cinquè número de Podall en aquest enllaç.
