Pocs pobles tenen tan alt índex de compromís associatiu com el nucli de Fals. Situat a la comarca del Bages, forma part, juntament amb tres nuclis més, del municipi de Fonollosa. Amb gairebé 300 habitants, Fals té un altíssim índex d’afiliació associativa, l’Associació Cultural Recreativa (ACR) disposa de dos-cents trenta-vuit associats.
L’ACR és l’ens que agrupa a totes les iniciatives culturals de la població. Amb local propi, aquesta entitat és un bon exemple de la dinàmica associativa, d’iniciativa privada però amb voluntat de servei públic, tan característica de l’associacionisme cultural català.
L’entitat es fundà l’any 1978 al voltant de la qual es desenvolupen totes les activitats socioculturals i recreatives que ja gaudien d’una llarga tradició al poble -com ara el teatre, les caramelles o la Festa Major- i prenen força d’altres iniciatives nascudes en paral·lel a l’associació com el Pessebre Vivent del Bages, que amb trenta cinc anys d’existència és l’activitat que porta més volum i feina ja que intervenen dues-centes seixanta persones amb quatre mil visitants en la darrera edició.
El grup de Teatre de l’Associació Cultural i Recreativa de Fals, nascut ara fa trenta cinc anys, actuà el divendres 17 d’agost dins dels actes a la plaça de Prada organitzats amb motiu de la Universitat Catalana d’Estiu 2012, posant en escena L’entrevista Impossible: Jacint Verdaguer, obra original de Baltasar Porcel. A partir de documentació real, l’escriptor va teixir una llarga entrevista imaginària a Verdaguer que té lloc a Vil·la Joana, a Vallvidrera, la casa on mossèn Cinto va passar els darrers dies de la seva vida, ara convertida en la Casa Museu Verdaguer.
Al llarg de l’entrevista, es reciten alguns versos de Verdaguer, que s’il·lustren amb imatges d’arxiu i amb gravats d’època, i es fa un repàs a la vida del poeta.
Al respecte, Porcel deia: “mai no havia imaginat que escriuria sobre Jacint Verdaguer. Em quedava lluny. Però el seu centenari em va inspirar, primer, curiositat poètica i després em va enganxar per l’enorme tensió creadora i visceral que el personatge desprèn de continu. Per això, per a plasmar un ésser humà en conflicte permanent, sigui pletòric o esqueixat, ple d’ambicions i foscors, he escollit la formalitat -la imaginació- de l’entrevista”.
Com ens comenta el seu director, Francesc Parcerisas “venir a Prada ens feia molta il·lusió. De fet, l’any passat ja vam demanar de participar-hi a través de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya”.
L’ACR és membre de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, i va rebre el premi Arlequí de teatre l’any 2007.
