Organitzat per l’empresa Dinàmic Enginy, el Festival Gollut contempla dues tipologies de premis. Les cinc categories atorgades pel jurat reconeixeran el millor llargmetratge, el millor curtmetratge, el millor film de medi ambient Vall de Núria, el millor film de muntanya, i el millor reportatge de fotoperiodisme Datecuenta.
Fora de concurs, també es lliuraran el Premi Gollut del públic, el Premi Gollut dels joves, el Premi Gollut Miquel Porter i Moix -concedit per la Federació Catalana de Cineclubs-, i el Premi Gollut honorífic a la trajectòria, que enguany es lliurarà al director barceloní Ventura Pons durant l’acte de cloenda del festival, previst el 2 de novembre (21:30h) al Cinema Catalunya de Ribes de Freser.
Entre altres mesures, el compromís social del 6è Festival Gollut es traduirà amb la inclusió de persones amb discapacitat mental en el jurat i la concessió del Premi Gollut a la concòrdia. Segons Joaquim Roqué, director del festival, aquesta nova categoria desitja reconèixer l’obra cinematogràfica “que faci valdre el millor dels éssers humans, així com la diversitat i la tolerància” entre cultures i religions. En la mateixa línia reivindicativa, dijous 31 d’octubre (10:30h) s’organitzarà la taula rodona La migració cap a Europa d’adolescents sense els seus pares, moderada per Fàtima el Bejaji i Núria Font.
El cicle Cinema amb valors oferirà onze docuementals sobre problemàtiques socials d’actualitat: igualtat de gènere, memòria històrica, drets laborals, lluites ecologistes, etcètera. Les onze sessions d’aquest cicle es podran veure a Zuric, Basilea i vuit punts de la geografia catalana: Barcelona, Figueres, Cassà de la Selva, Lloret de Mar, Ripoll, Planoles i la Vall de Núria.
Els golluts
El goll és una malaltia tumoral produïda pel creixement desmesurat de les tiroides. Altres símptomes són el nanisme, les deformacions menors (braços o colls inexistents) o lleugeres deficiències psíquiques. Els golluts, tal com eren coneguts les persones que sofrien aquesta malaltia a la vall de Ribes, foren condemnats a l’ostracisme, obligats a viure en comunitats aïllades. Això els obligaven a viure en condicions miserables, sovint en cabanes sense taules i en condicions d’higiene precàries.
