La ressaca de la Festa neguiteja insistent en mi la següent pregunta: per quina causa la principal manifestació de la nostra Festa Major representa únicament el sentiment i les creences de segles passats, com són la monarquia, la religió o les formes diabòliques? Si considerem que més enllà de les seves formes de manifestació exterior tenen un contingut molt més transcendental, talment el poder absolut, la por a l’inconegut, la grandesa, la divinitat… com és que no es representen en formes i codis actuals? Si intentéssim fer una definició aproximada del que és la Festa Major trobaríem un organigrama així (veure imatge lateral).
L’expressió popular de les vivències d’un poble tindria dos apartats ben diferenciats. Per una banda, la representació tradicional i folklòrica, i per altra, la dels sentiments més actuals. El primer se subdivideix també en dos grups: les tradicions estàtiques i les evolutives. Entenent les estàtiques com la representació del sentiment d’una època, respectant la seva peculiar imatge i que hagin evitat tota modificació que no enriqueixi la seva personalitat, ja que no són vivències sentimentals de la nostra realitat quotidiana, sinó que són part fonamental del nostre patrimoni cultural i històric esdevinguts símbols d’identitat i, encara que tots ells formin part d’un moviment europeu concret en el temps, en cada població es particularitzen.
El segon grup de les representacions folklòriques es refereix a les estàtiques. És a dir, les que evolucionen encara que el seu origen sigui ancestral, per exemple el món casteller. Aquest grup no ha te tenir necessàriament límits d’entitat personal mentre respecti i potenciï els fonaments físics, tècnics i espirituals en la seva representació: força equilibri, valor, seny i, com a punt principal, el treball en equip.
Un altre punt important dins de l’expressió folklòrica que evoluciona serien els esports. Sentiment mil·lenari que es troba o que l’han condemnat a l’apartat més miserable i oblidat de la Festa Major i que –jo penso– caldria dignificar de nou.
El segon apartat de l’expressió popular de les vivències d’un poble és la representació dels sentiments més actuals i que es desfigura en dos blocs: en el de la representació de les vivències genuïnes del poble, i en el de la representació que simultàniament es dóna en tot l’àmbit cultural perifèric. Quant a la representació de vivències pròpies, és aquí on hauríem de plasmar més intensament la nostra capacitat de creació i d’ima- ginació, tot allò que ens determina quotidianament, des dels aspectes més lúdics als més transcendents. Malauradament, però, aquest és l’apartat més ridícul de la nostra Festa, les úniques activitats vives en aquest sentit les trobem tan sols en l’actuació d’al- gun grup de teatre local i en la reduïda participació directa del poble en les danses. En referència a la representació cultural d’allò que simultàniament ens envolta, hem de constatar que actualment aquest apartat dissimula la nostra manca de creativitat, ja que ha esdevingut la segona manifestació en importància de la Festa Major per la quantitat de recursos que s’hi dediquen. Si a més ens trobem amb una organització poc pluralista i els criteris de contractació recauen en tres o quatre persones, la cosa pot arribar a límits ridículs d’arbitrarietat i marginació de tot allò que no quadri amb la mentalitat dels responsables.
Resumint, cal fer una revisió profunda de la nostra Festa Major per poder abandonar aquesta sobredosi de tradicionalisme patriòtic, tant en les expressions con en el seu funcionament. Saber destriar el gra de la palla per tal de no malbaratar les noves possibilitats de creació en privar-nos d’assumir el present en totes les seves conseqüències. No podem acceptar que la nostra Festa Major sigui tan distant de la nostra realitat habitual. Si hem superat sistemes de govern totalitaris i esquemes religiosos inquisidors i hem sabut recuperar i mantenir gran part del nostre folklore, ara cal que demostrem que sabem ser protagonistes de la nostra realitat, fent-la present en tots els nostres espais de lleure i de festa.
Via Fora! 26 (any 7, Volum III, primavera del 1990.
