Els col·lectius de cultura popular barcelonins aprofitaren el Toc d’Inici de les Festes de la Mercè per demostrar el compromís amb les llibertats democràtiques bàsiques. Llegint el manifest Davant el Referèndum i les Festes de la Mercè 2017, impulsat per la Comissió de Cultura Popular i Tradicional i de Patrimoni Immaterial del Consell de la Cultura de Barcelona, volgueren incidir en tres posicionaments claus: el suport la celebració del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre, la defensa dels drets de ciutadania elementals (expressió, reunió, associació, manifestació, opinió, premsa i participació política) i l’emplaçament perquè la Guàrdia Urbana preservés i garantís aquestes conquestes socials durant les Festes de la Mercè. El posicionament, la lectura del qual fou retransmesa en directe per Betevé, ha trobat ressò en altres mitjans generalistes, com ara Vilaweb, Núvol o el Diari Ara.
Aquesta fou la reivindicació més institucional del Toc d’Inici, però no pas l’única. La plaça de Sant Jaume, plena de gom a gom i presidida per un cartell amb la inscripció “Més democràcia” penjat a l’Ajuntament de la ciutat, assistí a contínues mostres a favor del referèndum i la llibertat d’expressió. Entre altres, les repetides consignes de “votarem” durant la desfilada dels elements festius (gegants, tarasca, lleó, mulassa, cavallets, etcètera), pancartes contra la censura per part d’algunes colles (capgrossos macers i la víbria), o tot el públic cantant Els Segadors membre els membres del grups Ministrils del Camí Ral dipositaven paperetes en una urna simbòlica. Mai abans, en les vint-i-cinc edicions celebrades del Toc d’Inici, l’actualitat política hi havia estat tan present.
Un pregó reivindicatiu
Prèviament, el pregó de les Mercè 2017 també va estar tenyit per un clar component polític. Entre altres temàtiques, el discurs de Marina Garcés lloà Barcelona com una ciutat “on la privatització de la vida encara hi té un límit”, destacà el caràcter insubmís dels seus habitants, i lamentà que les persones que denuncien la gentrificació siguin acusades de practicar la turismofòbia. La filòsofa barcelonina també va dedicar unes paraules a la capacitat que la ciutat comtal ha demostrat històricament per organitzar-se al marge dels partits polítics, organitzant-se autònoma ne gràcies el “compromís diari de molta gent, sense la qual no hi hauria ni societat civil ni democràcia”.
