A El passat ens empaita. Vicissituds d’un fill d’exiliat republicà (Pagès editors, 2013), Gentil Puig Moreno narra uns records que l’han marcat durant la seva infància i adolescència de fill d’exiliat republicà a França, a Tolosa de Llenguadoc primer i després a París. Descobreix la militància molt jove a la Joventut Socialista Unificada i reforça la seva catalanitat als casals catalans de Tolosa i París. Comença els seus estudis universitaris a la Sorbona de París, estudis que mai no deixarà d’una universitat a l’altra. El 1962 descobreix la seva terra d’origen, Catalunya, arran d’uns viatges carregats de perills. Trigarà sis anys més a instal·lar-s’hi, el juny de 1968, després dels Fets de Maig a París. Abans havia descobert altres països, com la Unió Soviètica de l’era krutxeviana, i va viure i treballar tres anys a l’ Algèria socialista de Ben Bella.
En ocasió de la desaparició del seu pare, Nònit Puig i Vila, rabassaire i republicà, fa un elogi vibrant d’un home que el va marcar; una generació que va patir conflictes mundials i viure uns destins tant inesperats com desesperats. Més enllà dels valors republicans, l’autor no mostra cap nostàlgia i opta per la reflexió crítica i l’acció política. Una reflexió que el portarà a ser sovint molt crític i marginal dins la maquinària implacable dels grans partits polítics de l’època. En viure i descobrir Catalunya durant la transició democràtica, desmitifica la idealització que havia cultivat durant un llarg exili i en compensació descobreix un país i una gent que l’entusiasma.
