Tornaveu
El ball de bastons s’integra al patrimoni festiu de Barcelona
Redacció
09/02/2015 09:15

Tretze colles, set diades de balls de bastons i exhibicions de nivell durant tot l’any. Però invisibles en les gran festes de la cultura popular de la ciutat com Santa Eulàlia, la Mercè o Corpus del Seguici festiu de la ciutat. Com era possible que el so tan característic del ball de bastons i els seus cascavells no s’entreguessin als ciutadans que surten al carrer per tal de gaudir del nostre patrimoni cultural en dates tan assenyalades? Doncs bé, aquesta anomalia s’ha acabat, i des del dissabte 7 de febrer, coincidint amb la festa de la patrona de la ciutat, les colles bastoneres s’han exhibit per primera vegada com un tot amb el Ball de Bastons de Barcelona, que ha començat a la plaça de Catalunya i ha recorregut els carrers del Born, acompanyat per les colles bastoneres de Montblanc i Igualada. El Ball de Bastons de Barcelona no és pas una colla independent, sinó un aplec de totes les colles de la ciutat, que a partir d’ara col·laboraran per donar més visibilitat al ball, però que tindran entitat pròpia al marge de les grans cites conjuntes.

L’Agrupació Ball de Bastons de Barcelona ha presentat un projecte musical amb peces inèdites a càrrec de la formació musical La Rambla de Ball de Bastons. El conjunt de les colles barcelonines, se’n sumen 9 de les 13, és un conglomerat d’estils amb cinc balls propis i noves coreografies com la ‘Ramoneta’ de Joan-Josep Llobat Novella, ‘La dretana’ de Joan Cuscó, o el ‘Trencafiles’ creat per Marta Pujades i Garriga. Per tant, només es podrà veure en festes majors, Santa Eulàlia i la Mercè, Corpus i aquells esdeveniments on es requereixi la seva presència com a part del Seguici de la Ciutat.

El Ball de Bastons de la Ciutat de Barcelona recuperarà el vestuari que duia un ball de bastons que va participar en la Processó del Corpus de Santa Maria de 1855 i. a més a més, la música del flabiol i el violí. El barret serà un símbol del vestuari d’aquesta colla, amb nou cintes de diferents colors que simbolitzen aquest suport de les colles de ciutat; l’armilla de domàs, el faldellí blanc amb voraviu blau, polaines vermelles i faixa blava seran els altres components del vestuari, fidel al full de rengla que es conserva de la Processó de Corpus de Santa Maria del Mar de 1855 on apareix una formació bastonera amb aquesta indumentària

En aquest enllaç podeu veure el vídeo de la primera actuació de l’Agrupació Ball de Bastons de Barcelona de dissabte 7 de febrer a les festes de Santa Eulàlia 2015:

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Agnès Bartolomé a febrer 13, 2015 | 22:10
    Agnès Bartolomé febrer 13, 2015 | 22:10
    Penso que en la frase "Però invisibles en les gran festes de la cultura popular de la ciutat com Santa Eulàlia, la Mercè o Corpus del Seguici festiu de la ciutat" és errònia. Ja fa molts anys que les Colles de bastoners de l'Esbart Català de Dansaires "fan sonar el so tan característic del ball de bastons i els seus cascavells" tant per Santa Eulàlia com per Corpus; i juntament amb més colles de la ciutat particípen a l'acte íntegre de bastons el "Matí bastoner". Potser caldria revisar una mica les videotèques i programes de les festes de la ciutat abans d'escriure frases que no són certes. Agnès
    Icona de dislike al comentari de: Agnès Bartolomé a febrer 13, 2015 | 22:10 6
    Respon
  2. Icona del comentari de: Carme Tomàs a febrer 16, 2015 | 14:18
    Carme Tomàs febrer 16, 2015 | 14:18
    Subscric totalment el comentari de l'Agnès Bartolomé. Com a participant de les festes tradicionals que se celebren just en aquestes tres diades que esmenta l'article en qüestió dono fe que la informació donada no s'ajusta a la realitat. Tant per Santa Eulàlia, Corpus i Mercè els bastons sonen i, com és evident, ballen. Com a mostra no més cal anar al darrer programa de la Mercè 2014 per comprovar l'enunciat del dia 21 de setembre a les 10 del matí i a la Plaça St. Jaume: Mati Bastoner. Cal ser una mica més acurats a l'hora de fer afirmacions que poden confondre al públic. Carme
    Icona de dislike al comentari de: Carme Tomàs a febrer 16, 2015 | 14:18 4
    Respon
  3. Icona del comentari de: Gemma Mena i Roca a febrer 24, 2015 | 14:48
    Gemma Mena i Roca febrer 24, 2015 | 14:48
    Primer de tot felicitar al redactor/a de la notícia. I després fer una reflexió. Si la meva capacitat lectora és la que era, crec entendre que la notícia parla del projecte conjunt de les 13 colles de la ciutat i del fet que ara TOTES les colles de la ciutat tenen la possibilitat de participar, per igual, als actes culturals de la ciutat. I perdoneu, però al seguici de Barcelona de BdB no n'hi ha i és el que diu l'article, que hi ha matí bastoner i set diades bastoneres també ho diu l'article, però crec que la vostra queixa no és aquesta. Que hi participi la secció de l'ECD que fa Ball de Bastons (de forma única i ara ja podem dir obertament que excloïen) en alguns actes com Sta. Eulàlia a Corpus, no vol dir que sigui el característic de la ciutat de Barcelona ni molt menys representatiu (a mi no em representa un ball de l'Arboç del Penedès, tenim clar que som de Barcelona, oi? O una tonada popular com set pometes té el pomer... per cert tonada també utilitzada a Terrassa i Igualada) Cap dels dos comentaris anteriors fa referència a la recerca de músiques inèdites, coreografies noves, instruments nous pel BdB, recuperació del vestuari datat al 1805 ni al magnífic treball fet per les 13 colles de la ciutat (ECD inclòs), fet inèdit a la ciutat. I no dir, perquè no interessa, del valor cultural i coreogràfic del grup. Abans de parlar hauríem de fer una reflexió sobre el fet bastoner a la ciutat de Barcelona, de la seva evolució en els últims 20 anys i sobre la recerca que han fet altres folkloristes com Daniel Vilarrubies, Àngel Varverdú, entre altres, sobre el BdB a tot Catalunya. Si us plau, obrim les portes al present! Deixem que les noves generacions facin gran aquest país!!! A tot això dir-vos que els 22 bastoners que participen del Ball de Bastons de Barcelona estem enamorats del projecte, que volem seguir picant i portant ben amunt l'escut de la ciutat i els 9 colors de les cintes del nostre barret. I dir-vos que ens veurem ben aviat al seguici, toc d'inici i on faci falta amb la tarasca, els cavallets i la resta dels elements festius. Us convidem al proper assaig, veureu que bé ens ho passem i ho fem, ja que segurament no ens heu vist. Visca el Ball de Bastons "LLIURE"... i respectuós! Gemma Mena i Roca, fundadora dels Bastoners del Raval i coeditora del projecte del BdB de Barcelona.
    3
    Icona de dislike al comentari de: Gemma Mena i Roca a febrer 24, 2015 | 14:48
    Respon
  4. Icona del comentari de: Joan-Andreu Roselló Vilà a febrer 25, 2015 | 16:10
    Joan-Andreu Roselló Vilà febrer 25, 2015 | 16:10
    Benvolgudes. Com ve diu la Sra. Carme, cal ser curós en donar informació, i com bé diu la Sra. Agnès, el ECD pica bastons en alguns esdeveniments. Permetin, però, que els hi digui que, es veritat, existeix el Matí Bastoner, diada bastonera on participant les nou colles de la ciutat integrants de les activitats de la Coordinadora de BdB de Catalunya; però és una diada com les altres que hi ha a Barcelona, i per tant sent molt curosos i respectuosos, l'article ja parla d'aquesta diada quan diu "set diades bastoneres". Sra. Agnès, sabem que l'ECD participa de la cercavila de Santa Eulàlia, intueixo com a entitat de Ciutat Vella, de la mateixa forma que altres formacions bastoneres van fer en anys anteriors, situats, com marca el protocol, darrere del Seguici històric de la Ciutat, i precedint als gegants participants en la Trobada; val a dir, però, que aquest ordre, quan convé, els organitzadors, el modificant. Certament també surt al Corpus el cos bastoner del ECD; coneixem la història, com vostè ens diu que cal recordar, del passat, dels nens de la Casa de Caritat, de la Processó de 1928, de la música del ball, anomenat "BdB de Barcelona" que no és altra que "el deu pometes té el pomer", que precisament Igualada el va ballar a la Pl. Sant Jaume amb el nom del "Rotllet"...; no creu que poder un ball de bastons que si representi la Ciutat es mereix ser present, també, al Corpus on si hi hagin totes les colles? Fóra bo que veiessin el Ball de Bastons de Barcelona, que gaudissin del fet inèdit de ser nou colles, ECD inclòs, gaudint del que fan, recuperant el vestuari de les antigues processons de Corpus, 1850 i 1855, que escoltin les noves músiques, inèdites com es mereix la ciutat!, al so del flabiol i violí, que es fixin en les coreografies noves; poder abans de contestar, en calent, podien reflexionar, poder la Ciutat no és patrimoni cultural de ningú, poder la ciutat es mereix que altres balls o entremesos participin de les festes, a Corpus, al Seguici Inaugural, alToc d'inici , el Seguici d'autoritats i aquells esdeveniments que la ciutat reclami, és clar que sí! La filosofia, expressada, en claredat, al projecte, diu que no es vol convertir el ball de bastons en patrimoni de ningú, per això el formant totes les colles i tots aquells que vulguin formar part i gaudir d'aquest entremès, i això és el que diu l'article, un bon article, que poder haurien d'haver llegit més a poc a poc. Gràcies a la revista per aquest bon article. Nosaltres volem fer gran el Bdb a Barcelona, com peça del Seguici Festiu de la Ciutat, on tothom que vulgui pugi participar al costat dels Cavallets, la Tarasca, els Gegants... joan-andreu roselló vilà, coeditor del projecte del Ball de Bastons de Barcelona
    3
    Icona de dislike al comentari de: Joan-Andreu Roselló Vilà a febrer 25, 2015 | 16:10
    Respon

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa