L’esport i el desenvolupament de les activitats físiques han anat evolucionant amb el pas del temps. Uns canvis estretament lligats a les modes del moment i als reclams de la societat. Malgrat tot, al llarg de la seva història, l’esport sempre ha estat un element integral de cohesió i de socialització entre col·lectius i territoris. Un valor que, en gran mesura, ha conservat fins a l’actualitat i on els ateneus han tingut un paper de lideratge.
És força conegut el llegat històric, cultural i literari dels ateneus, un espai transversal on confluïen tant personalitats del moviment obrer com reconeguts intel·lectuals catalans. Menys coneguda és, probablement, la seva vocació esportiva. Aquesta és la temàtica principal de l’edició número 5 de la Revista Ateneus , editada per la Federació d’Ateneus de Catalunya.
A finals del segle XIX, els ateneus van ser claus en la difusió de les pràctiques esportives de caire més popular. Allà on no arribava l’Estat, aquestes entitats hi eren presents. Es tractava d’oferir activitats alternatives per a les classes més humils, en front dels esports més professionals i menys accessibles. El moment més àlgid, però, no arribarà fins l’establiment de la democràcia dels anys trenta del segle XX, on la pràctica esportiva s’estendrà ràpidament, gràcies al sorgiment de noves associacions populars i de base. Tot això en la línia dels principis ateneístics: oferir activitats que servissin per integrar i cohesionar a col·lectius entorn aquestes entitats.
Una tradició que, tot i no mantenir la mateixa intensitat, ha tingut continuïtat fins l’actualitat i, en alguns casos, ha permès establir sinèrgies amb l’esport més professional. Alguns exemples els poden aportar els Lluïsos de Gràcia o l’Ateneu Enciclopèdic Popular, entitats que van formar esportistes federats que han acabat participant en competicions internacionals.
Ara el debat rau en com adaptar la funció esportiva dels ateneus a l’actual conjuntura. Una qüestió que és objecte de debat en aquesta edició de la revista Ateneus, amb les aportacions de dirigents esportius, responsables d’entitats i acadèmics, com Xavier Pujadas, professor d’història de l’esport a la Universitat Ramon Llull.
Pujadas es mostra contundent: “s’han de fer canvis perquè els ateneus ara no poden fer la mateixa funció que fa seixanta anys. La societat ha canviat i possiblement s’han de reinventar ells mateixos, i una manera de fer-ho és a través de l’esport”. Tot i això, creu que els ateneus no han de perdre la seva essència. “La forma de treballar dels ateneus és la millor forma d’assegurar que una secció tingui èxit, ja que per garantir la continuïtat d’una activitat aquesta ha de sorgir de la base, de les assemblees”, conclou Pujadas.
Consulteu l’edició número 5 de la Revista Ateneus
Subscriviu-vos a la revista Ateneus
