Els qui ens movem dins un determinat ambient, llegim certes publicacions, i als qui ens agrada estar a l’aguait del que es cou per la resta d’Europa, llegim, escoltem o usem un grapat de vegades al dia l’adjectiu alternatiu. Parlem de cultura alternativa, d’economia alternativa, tot dins el sac del moviment alternatiu. Fins i tot nosaltres ens en considerem! Però si al principi qualificàvem d’alternatiu tot projecte o acte enfrontat al sistema i amb desig de canviar-lo, ara ja és considerada alternativa qualsevol actitud innovadora o simplement diferent. I arribarà el dia (si no és arribat, ja) que la situació s’invertirà i només caldrà dir-se alternatiu per poder-se presentar com a aferrissat militant revolucionari. Ja se sap, encara enlluerna molt l’estatus progressista, tot i que la consigna de molts sigui “feina fuig, cassola vine”. D’altra banda, tampoc és cap secret el poder esmicolador que exerceix l’stablishment contra tot intent subversiu, per tranquil que es presenti.
Tot plegat fa que cada cop més tendim a malfiar-nos d’un excés de qualificació “alternativa” en col·lectius i iniciatives com a mínim dubtosos. Des del món de la política fins al món editorial, passant per fundacions i bancs ecollibertaris, el bosc terminològic està prou embrollat com per poder-nos-hi perdre sense ni tan sols adonar-nos-en. El cooperativisme, de bracet amb la no-violència, el vegetarianisme, compartint el got amb l’esperanto, l’ecologia, anant-se’n al llit amb la biotecnologia… Aquesta situació, al cap i a la fi, fa que ens adonem un cop més que les paraules i les reflexions, i viceversa, si no van acompanyades d’accions coherents i compromeses només fan que encaterinar quatre (o quatre mil) xitxarel·los autosatisfets de llur vocabulari.
Així, per damunt de qualificacions de temporada que fàcilment enlluernen i es presten al parasitisme, s’imposen les actituds, la continuïtat, l’exemple de fets concrets de persones i grups que, sense dir-se alternatius, realment són una alternativa a l’actual situació d’aïllament i vulnerabilitat enfront de la depredació per part de qualsevol poder establert sobre la terra.
Via Fora! 15, estiu 1987
