Notícia

Els germans Castells, Joan Soler Amigó i Nemesí Solà, Creus de Sant Jordi 2018

Associacionisme


El govern de la Generalitat de Catalunya ha atorgat les Creus de Sant Jordi a 30 persones i 24 entitats que han treballat en la defensa de la identitat catalana i l’activisme cívic i cultural. Tres distincions han estat lliurades a persones que han acreditat una forta trajectòria en la promoció de la cultura popular i l’associacionisme cultural. Són els germans artesans Joan i Martí Castells Badia, el folklorista i pedagog Joan Soler i Amigó, i l’activista cultural Nemesí Solà.

Els germans Castells són la tercera generació d’una nissaga d’escultors de figures de pessebristes. En els cents anys de vida del taller familiar –ubicat a Sants des de 1918—només s’ha produït una lleugera innovació tècnica: la substitució del forn de llenya on es feia la coacció de les figures de fang per un forn de gas propà. Les seves obres, majoritàriament elaborades sense motlle, estan presents en moltes col·leccions privades de diferents països. La concessió de la Creu Sant Jordi és un reconeixement a una feina —la producció artesanal de figures de pessebres— en desús i a una trajectòria que supera els 50 anys de professió.

Durant dècades, Joan Soler i Amigó (Badalona, 1941) ha treballat intensament en la divulgació del folklore català. En aquesta tasca, ha obtingut múltiples reconeixements. Fins a la concessió de la Creu de Sant Jordi, els més destacats eren el premi Crítica Serra d’Or per a la publicació de Festes tradicionals de Catalunya (1979) i el Premi Nacional de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya (2006).

Soler ha defensat la importància que, en el context d’un món globalitzat, postindustrial i marcat per una cultura de masses, tenen les tradicions per fer sentir a la gent que pertanyen a un lloc. Entre 2005 i 2008, va participar com a director en l’elaboració de Tradicionari. Enciclopèdia de cultura popular de Catalunya, publicada per la Gran Enciclopèdia Catalana, dividida en deu volums: 1) la vida de la gent, 2) el món del treball, 3) els jocs i els esports tradicionals, 4) la festa, 5) calendari festiu, 6) música, dansa i teatre popular, 7) la narrativa popular, 8) mites i creences, 9) les ciències i les tècniques populars, i 10) la cultura popular a l’inici del segle XXI.

Nemesí Solà (Barcelona, 1929) és un nom clau per entendre l’emergència de l’associacionisme cultural durant la dictadura. La curiositat de Solà per la cultura popular va despertar-se als anys 40 a través del moviment escoltista. L’any 1961 va un dels fundadors de l’Associació Tradicions i Costums.  Durant aquesta dècada, participa en importants accions contra el règim franquista, com ara la promoció de la Flama del Canigó com a símbol de catalanitat (1965), i dos anys més tard, el segrest de la Mare de Déu de Núria per tal que no fos coronada per Franco (1967). Com a president fundador del Memorial 1714 (1985), també ha estat una figura cabdal en la recuperació de l’espai del Fossar de les Moreres.
 
Entitats reconegudes amb la Creu Sant Jordi

A més de les tres distincions a particulars, el lliurament de les Creus de Sant Jordi 2018 també ha reconegut la feina d’onze entitats de cultura popular. Són aquestes: Associació Ateneu de Sant Just d’Esvern, Associació Casal Societat La Principal (Vilafranca del Penedès), Associació Casino La Unió de Vidreres, Associació Cor Claverià l’Aliança de Lliçà d’Amunt, Associació Cultural La Colmena de Santa Coloma, Associació Orfeó Sarranienc, Associació Societat Coral El Vallès, Marduix Teatre, Orfeó Reusenc, Associació Cultural i Recreativa La Cumprativa (Llorenç del Penedès) i Societat Recreativa El Centre (Llorenç del Penedès).
 

Comentaris

Rosa M. Provencio Barcelona
1.

Molt interessant que doneu la relació de les entitats de cultura popular que també han rebut la Creu de Sant Jordi.

Comenta aquest article