La cultura popular sempre ha estat un bon refugi on expressar sentiments, emocions i també anhels, sobretot quan en alguns moments de la nostra història les llibertats més bàsiques i elementals eren amenaçades o fins i tot perseguides i estroncades.
En el marc de les “III Jornades de Patrimoni Etnomusical Català, Valencià, Balear i Aragonès” que des d’Espai de So durem a terme enguany en diferents països d’Amèrica Llatina (com ara Mèxic, Guatemala i Costa Rica) les cotes i els fandangos seran l’eix vertebrador en la nostra visita a les comunitats catalanoparlants a l’exterior, als membres de les quals els mostrarem i amb ells compartirem el nostre patrimoni musical.
Ho farem amb un ventall d’activitats que van des de les més acadèmiques (conferències i presentacions de llibres) a les més festives (cercaviles, ballades, tallers infantils i, fins i tot, àpats de germanor). Com veieu, un projecte en el qual, mitjançant les músiques que lliguen tot l’arc mediterrani i la tasca d’investigació i anys de treball, servirà per a reivindicar un patrimoni ben català i tal vegada prou desconegut i gens incorporat a l’imaginari nacional, però absolutament imprescindible si volem entendre millor qui som.
Els llocs on ho farem i, per tant, els espais que ens obren les portes són paradigmàticament simbòlics, segurament un dels elements més especials del nostre imaginari pel que fa a la diàspora de catalans, valencians, aragonesos i balears, molts dels quals van emprendre l’exili a la força en terres americanes.
Este element, el de l’exili i la marxa forçosa de milers de compatriotes, ens ha obert també una finestra per mitjà de la qual, fent ús de la cota i del fandango, entre altres gèneres musicals autòctons, volem homenatjar estes persones i este període de la nostra història.
Els casals, símbol per excel·lència d’exili i retrobament per a tanta i tanta gent, avui encara resisteixen amb un fil que abraça l’enyorança de temps passats i l’esperança del que vindrà. Estos casals ens obren les portes i amb estes jornades ens ofereixen una oportunitat de retre homenatge a diferents personalitats catalanes, valencianes i balears que, com ens va dir el mestre Pompeu Fabra, mai van abandonar ni la tasca ni l’esperança i que amb la cultura per bandera, van treballar sempre pel país.
Baltasar Samper, Carles Esplà, Joan Riera, Artur Bladé, Carmelo Alberola, Dalmau Costa, Jaume Antich… seran en esta edició alguns dels homenatjats en estes jornades, en què Espai de So es capbussa en la memòria, tot rellegint i estudiant les seues vides i així, amb gèneres musicals ben nostres, reivindicar les seues trajectòries vitals, on l’element cultural fou central. Els jocs florals, la publicació i edició de revistes, la defensa de la llengua, els actes musicals, les mostres de teatre i moltes altres iniciatives que van fer possible són exemple de resistència i novament avui una referència per a molts de nosaltres.
Emprenem les terceres jornades i ho fem amb tota la il·lusió del món, convençuts que amb ells, també retem un tribut als milers d’homes i dones anònimes que van cantar i ballar en moments molt complicats de la nostra història. Sense ells, el país seria ben diferent, la seua obra i mestratge ens acompanyen i ens encoratgen per sempre.
