El I Congrés Nacional de Música d’Arrel va celebrar-se del 13 al 15 de novembre del 2020, organitzat pel Departament de Cultura i l’Associació Cultural TRAM. La publicació de les actes, a càrrec de la mateixa conselleria, permet recuperar la quarantena de ponències i comunicacions que es van compartir al Centre Artesà Tradicionàrius.
El programa del congrés va estructurar-se en sis àmbits: identitats, models d’organització professional, comunitat i difusió de projectes i esdeveniments, creació artística, models pedagògics, i llegat i relleu generacional. Cadascun d’aquests àmbits consta d’una ponència-marc i les respectes aportacions intel·lectuals, que abracen una gran varietat d’objectes d’estudis: la rumba, les gitanes, la glosa, el flabiol, les campanes, els goigs, la cornamusa, cambra d’arrel, l’Aula de Sons, els estudis superiors de música tradicional, i un llarguíssim etcètera.
Jaume Ayats i Anna Costal firmen la ponència inaugural, en la qual fent honor al subtítol del congrés –De cap per avall—qüestionen llocs de pensament comuns sobre la música tradicional. Per què posem l’èmfasi en l’arrel (una manifestació fixa) i no pas en les flors i els fruits (l’evolució d’aquest patrimoni)? Té sentit establir una dicotomia entre música moderna i tradicional? De fet, què converteix una manifestació en tradicional? A tall anecdòtic-il·lustratiu: perquè ningú consideraria el futbol, que va començar a ser popular al mateix temps que la sardana, com una expressió folklòrica? I també qüestions adreçades a l’àmbit pedagògic i professional. Els ensenyaments superiors de música tradicional la dignifiquen, o pel contrari cosifiquen una expressió popular? Un mateix grup pot aspirar a tocar en espectacles d’arrel i al mateix temps fer-ho per una comunitat? En resum, una extensa llista d’interrogants per invitar a repensar identitat sonora catalana.
Aquest és, probablement, el principal valor afegit que va tenir el congrés. Reconèixer sense embuts que el panorama de la música tradicional –ara dita d’arrel—ha canviat substancialment en els darrers vint anys, i compartir experiències i reflexions no encotillades per avançar com a col·lectiu. Les actes es clouen amb la relatoria de totes les intervencions, a càrrec de Roser Serrano.
