Les Caramelles del Roser constitueixen la banda sonora de molts indrets de Catalunya per la Pasqua Florida. Són un reflex de la devoció popular a la Mare de Déu del Roser i a la resurrecció de Crist i també un cant de salutació primaveral. Les caramelles que s’interpreten a Sant Julià de Vilatorta, a Osona, són les més antigues documentades de tot Catalunya –daten del 1590, quan es funda la Confraria del Roser– i presenten unes característiques úniques.
El dissabte 10 de maig, aquesta tradició arribarà a Barcelona en una doble proposta. Al matí (12.3h), serà en format de taula rodona al Centre Artesà Tradicionàrius, al barri de Gràcia, sota el títol ‘Les Caramelles del Roser, goigs i cants de Pasqua Florida’. Ignasi Roviró, investigador del Grup de Recerca Folklòrica d’Osona; Hernan Collado, músic i president de l’Associació Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta, i Cris Suñén, historiadora i membre de l’entitat, moderats per la musicòloga i cantadora Ester Llop, conversaran sobre la història, significats i pràctica actual d’una tradició que fusiona fe, música i comunitat.
A la tarda, una ruta pels carrers de Ciutat Vella reproduirà les Caramelles del Roser de Sant Julià. El recorregut s’iniciarà a les 17.30h a la basílica de Santa Maria del Mar i acabarà a la parròquia de Sant Pere de les Puel·les, on es farà, com marca la tradició, la celebració de la paraula. Pel trajecte, hi haurà diversos punts d’aturades per cantar: el Fossar de les Moreres, la plaça de la Puntual i el carrer de Sant Pere més Baix amb carrer del Rec Comtal.
L’activitat forma part de la 3a edició de Trànsits: les músiques de l’esperit, un cicle organitzat per l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR) i el Museu de la Música de Barcelona, que explora com el paper de la música en la pràctica religiosa de diverses comunitats religioses presents a la ciutat.
Els Caramellaires de Sant Julià
A Sant Julià de Vilatorta, la tradició de les caramelles, originades en el si de la Confraria del Roser, fundada al poble el 1590, té uns trets, el cant dels goigs del Roser, la indumentària i les composicions locals, que la fan única. Els cantaires, disposats en dues fileres a banda i banda del carrer, canten tot caminant. Van abillats amb capa llarga, de color negre, barret de copa alta i llaç català de color morat. La comitiva va encapçalada per la bandera de la confraria i seguida per un grup de músics, també amb capa i barret de copa. Complementen el seguici els infants, amb bastons tornejats, amb un pom de flors al cim i cintes de tots colors, i els cistellaires, que recullen les aportacions dels veïns.
