La trajectòria de Ferran Navarro i Soriano (1965) pertany fonamentalment a l’àmbit musical. Ha rebut estudis de dolçaina al Conservatori Municipal de València José Iturbi essent el seu mestre Joan Blasco. Amb posterioritat, a més de dedicar-se com a creador i intèrpret, ha participat en diversos col·loquis, conferències, congressos, etc. relacionats amb l’àmbit musical. La seua parella, Andone Garcia, toca el tabalet i l’acompanya en tots els actes musicals. La seua dedicació musical abraça interpretació, creació, investigació, coordinació amb altres grups i autoria de llibres clau per a entendre la nostra cultura popular i associacionista.
Quina recepció has trobat en el bon grapat de xerrades i col·loquis impartits sobre la dolçaina i els dolçainers?
La recepció ha estat sempre molt bona. Entre d’altres, he anat a Elx, Alacant, Xàbia, Monòver, Canals, Carlet, Montroi, Museros, Cabanyal-Canyamelar, Malva-rosa, Benimaclet, Orriols, Russafa (País Valencià) i Lleida, Valls, Riuprimer, Barcelona… Cada cop són més els indrets on em conviden a parlar-ne.
Quina hi és la teua conclusió?
Donar a conéixer el treball de tants anys i reflexionar en relació amb les preguntes que em fan sempre és enriquidor i gratificant.
Què són els instruments de llengüeta doble?
Ufff! Aquesta pregunta donaria per a un treball de llibre. Podríem dir que són els instruments musicals aeròfons que utilitzen una llengüeta doble per a produir el so i que organològicament són de la família dels oboés. Per a nosaltres és una dolçaina, una gralla, una gaita… però són instruments que es troben als cinc continents.
Quins trets destacaries dels mitjans de comunicació en què has escrit, com ara La Canya, Caramella i Revista Valenciana de Folklore?
Són publicacions periòdiques que serveixen o han servit per donar a conéixer la nostra personalitat musical.
Has escrit i parlat de Joan Blasco (el teu mestre), José Martínez d’Alacant, Domingo Moreno d’Oriola, J. Sobiu d’Agost, el Dolçainer de Verdegàs de Bussot, Los Leones d’Almedíxer i José García Lorente de Villagordo. Quin tret en caracteritzaries?
Han sigut músics tradicionals que han fet servir la dolçaina i el tabalet per a mostrar una manera d’entendre la vida en la seua completa expressió.
En què has col·laborat amb l’Institut Valencià de la Música en l’edició de l’Antologia de la Dolçaina?
Va ser una aportació documental i algunes entrevistes. De fet, vaig donar en dipòsit totes les entrevistes fetes en k7s al meu mestre Joan Blasco perquè es pogueren consultar.
Parla’ns breument de les associacions i col·lectius amb què has col·laborat o has creat per al foment de la cultura musical tradicional i popular valenciana
Ufff! De segur que me’n deixe, però ho intente: Col·lectiu La Canya, Gremi de Dolçainers i Tabaleters, Amics de la Dansà, Cicle Cultural al voltant de la dolçaina, Estrela Roja de Benimaclet, i Grups de tabal i dolçaina, com El Tudell, Àlatac, Calafat, Destarotats… i el més recent: Faduval.
En quines festes tradicionals has col·laborat i què les caracteritza:
He col·laborat amb Sant Antoni de Muro, les Jornades Culturals Jaume I i Jaume II, les Festes dels Fadrins de l’Alqueria d’Aznar… Es caracteritzen per l’estima al nostre patrimoni cultural i la seua recuperació, especialment l’aspecte festiu i més concretament el musical.
Podries parlar-nos de la Colla de Tabals i Dolçaines Estrela Roja de Benimaclet de la qual ets el coordinador?
Parlar d’Estrela Roja és parlar del vessant musical de les reivindicacions nacionals, socials, laborals… tant del nostre poble com de la solidaritat internacionalista. I això ja n’és prou!
Harca, harca, harca! Músiques per a la recreació històrica de la Guerra de Successió 1704-1715 (editorial Denes) és el teu darrer llibre Per què vas sentir la necessitat d’escriure’l?
Perquè volia adaptar la part musical de la recreació històrica de la Guerra de Successió amb el màxim rigor. Nosaltres formem part de l’Associació Cultural Miquelets del Regne de València, un col·lectiu rigorós i estricte amb els fets històrics de la guerra de Successió en tots els seus vessants i, per tant, la part musical no pot ser-ne una excepció. En conseqüència, aquest és el sentit inicial del projecte Harca, Harca, Harca! No sols va ser una necessitat, sinó també un treball força enriquidor i afalagador que la gent valora molt positivament.
Què el caracteritza musicalment?
Que siga un bon treball d’investigació en un àmbit poc estudiat. Parlar de les músiques, la seua evolució, com ens han arribat, com s’han adaptat… Fins i tot, com ens les han prohibides i com han sabut sobreviure a la repressió, a la usurpació i a la censura són trets molt curiosos i fascinants que es recullen en el llibre. Certament, estem parlant de la música barroca, que n’hi ha molt escrit sobre el tema, però molt poc sobre el conflicte bèl·lic i en el nostre àmbit territorial.
Evidentment, el treball tractat és ampliable. Jo sols he volgut posar la meua aportació. Caldria seguir estudiant i ampliant en aquest sentit.
Quin és l’origen del projecte i com ha evolucionat?
Tot naix amb la voluntat de fer un petit recull de partitures dels segles XVII i principi del XVIII que “se me’n va anar de les mans”. Aquest recull volia celebrar el desé aniversari dels Miquelets del Regne de València i vaig començar cercant en els meus arxius; després, en biblioteques, entrevistes i, aprofitant els viatges que faig, especialment per Europa, també cercant a les biblioteques i arxius.
De fet, vaig aturar el projecte unes quantes vegades per a incloure noves dades que anava trobant i que enriquien el treball. També el vaig aturar en tindre a l’abast les composicions militars –especialment marxes– que Arcangelo Corelli havia transcrit per a violí i que jo he transcrit per a ser interpretades amb tabal i dolçaina.
De què tracta?
No sols és un recull de partitures; també és la història d’una guerra contada des del punt de vista musical: com dansaven, com i que cantaven, com lluitaven i amb quines marxes desfilaven els nostres soldats i els nostres aliats en una guerra que va implicar molts països i molts interessos i en la qual vàrem ser els més afectats…
En definitiva, és un treball que dona llum a com vivien els nostres avantpassats durant aquell període bèl·lic que va acabar amb l’ocupació del nostre país. Aquesta ocupació va suposar no sols la pèrdua de drets, sinó també l’ensorrament d’una manera d’entendre la vida, la crema de documents, les prohibicions de tota mena, l’enderrocament de viles, ciutats, castells…
Però també de danses i cançons, per tal de deixar constància del que fórem. Per això, la música és un altre factor que ens retorna als orígens i serveix de pont per a crear el nostre propi futur.
Per què ha estat considerat excepcional?
Perquè conta les anècdotes de moltes músiques i cançons, els missatges que amaguen i com han sabut saltar-se les prohibicions i les censures de tota mena.
El problema més persistent és que, com perdérem aquella batalla, la història contada pels vencedors va substituir la versió dels perdedors i sovint cal recórrer a les fonts documentals dels nostres aliats –i dels nostres enemics– per tal de recuperar part d’aquella història –ara musical– que ens pertany i que molts voldrien que no retrobàrem.
“Harca, Harca, Harca!” Era el crit de lluita dels nostres milicians davant l’exèrcit ocupant –francés i espanyol– i aquest és el títol del llibre, perquè nosaltres no hem deixat mai de fer Harca.
Qui hi ha participat?
Un bon grapat de gent. Hom, quan escriu, deixa la empremta dels que l’envolten. Però si he de citar-ne alguns, serien Eduard Beneyto, Josep Guia –autors del pròleg i la introducció, respectivament–, l’estimat Pere Vidal, els Editors Francesc Ferrer –pare i fill–, Jordi Cebolla, el conjunt dels Miquelets del Regne de València i, evidentment, Andone García.
I que em perdonen els qui no he nomenat…
Què tens pensat per al futur?
Sense deixar de cuidar els “fills” –les publicacions ja realitzades–, que cal anar fomentant i difonent perquè són temes intemporals, tinc molts projectes a la taula i al cap. Ara mateix, estic força centrat en el grup Faduval –música i poesia–, en un treball sobre llegendes i uns altres sobre sindicalisme, amors i guerra, gegants i cabuts, viatges i… erotisme. Ja en sentireu a parlar…
1
