Alosa són les guanyadores del XVII Concurs Sons de la Mediterrània, després de la final que es va celebrar ahir dijous 10 d’octubre durant la jornada inaugural de la Fira Mediterrània de Manresa. El duet, integrat per Giulietta Vidal i Irene Romo, es va imposar a les altres dues formacions, Aluca i Arar, en un certamen que va tenir un marcat accent femení.

El grup guanyador va convèncer el jurat per la seva fresca combinació de cançons tradicionals catalanes i pròpies, amb acompanyaments diversos i orgànics i una gran qualitat vocal. Alosa es va formar el 2022 a les aules del Taller de Músics de Barcelona. Després de convertir-se en un fenomen viral a les xarxes amb la interpretació del tema original ‘A la voreta del foc’, el passat juny van publicar Oh, lai l’om, el seu primer EP d’estudi, que inclou temes propis i una cançó tradicional, ‘Sota de l’om’, i amb el qual exploren una àmplia gamma de gèneres musicals, des del folk català fins al jazz.

Alosa van compartir la final amb Alucar (Magalí Sala, Gina Quatrecases i Miguel Gómez), un trio catalanobalear de veus a cappella que actualitza la polifonia vocal a partir de diverses tradicions mediterrànies, i Arar (Marina Tomàs i Maria Cruz), una proposta procedent de Girona de cançó poètica, amb veus, guitarra i saxos, enriquida amb elements de bossa i jazz.

Com a guanyadores del Concurs Sons, Alosa actuaran a les pròximes edicions del Festival Tradicionàrius, l’Ethno Catalonia de Banyoles, el FIMPT de Vilanova i la Geltrú, el Música a la Vila del Vendrell i el Circuit Folc, a més de gravar un disc i participar en l’Obrador d’Arrel de la Fira Mediterrània, on també actuaran l’any vinent.

En el que queda de Fira, hi haurà dues actuacions més vinculades al Concurs Sons en el mateix escenari de la Taverna Cervesa Guineu: aquest divendres, a les 0.30 h, les Balkan Paradise Orchestra, guanyadores de l’edició del 2017, i diumenge al migdia, el quartet Trèvol, guanyadors de l’anterior certament, qui estrenaran oficialment el seu primer disc, Qui omple un estadi no és pas un graller (Segell Microscopi, 2024).

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa