Les cançons de bressol que durant generacions s’han cantat per adormir els infants són el tema del tercer disc del Càntut, el projecte que treballa en la recuperació del patrimoni musical de transmissió oral. El treball estira del fil de la iniciativa Càntut a les escoles: cacem i cantem cançons, on estudiants de Cassà de la Selva van recollir més d’un centenar de cançons del municipi durant el curs 2021-22. A partir d’aquell material la cantant i trompetista de jazz Alba Careta i el cantautor i productor Henrio (o Enric Verdaguer) emprenen un viatge oníric per diverses d’aquestes i altres cançons de bressol de les comarques gironines.
L’àlbum reuneix dotze cançons de bressol, reinterpretades amb arranjaments delicats de collita pròpia, a les quals s’hi sumen quatre poemes d’Enric Casasses, recitats per ell mateix, sobre el món de la nit, del son i dels somnis. Entre els temes, hi trobem melodies tan populars com ‘El Noi de la Mare’ (en diverses versions) i altres més desconegudes i que només es troben en el cançoner del Càntut.
La sonoritat del disc busca la senzillesa, la tendresa i la naturalitat sense artificis, per això els ingredients principals són les veus d’Alba Careta i Henrio, que es complementen amb les guitarres de Santi Careta, trompetes, carillons i efectes sonors, com el d’una gravadora analògica, en referència a les àvies i avis que documentaven així les primeres cançons per al Càntut.
Dolç i udol
El joc de paraules del títol Udolç, ‘dolç’ i ‘udol’, ens recorda que el fet de posar a dormir els infants no sempre és plàcid. Un contrast que es trasllada al repertori, on al costat dels temes més tendres, com les delicioses ‘La dida’, ‘Sant Josep, feu-lo dormir’, de ritme bressolant i cantats en beu baixa, hi trobem propostes com la versió de malson d’‘El noi de la mare’ o el mateix ‘Udolç’, un tema instrumental que dona nom a l’àlbum, on el so estrident de les trompetes remet als gemecs i ploriquejos de cansament, de son o de neguits.
Per Careta i Henrio, la finalitat del disc no és només que els pares, mares o avis el posin per fer adormir els fills, sinó que ells mateixos s’aprenguin i cantin les cançons. Recorden que, a diferència d’ara, el fet de cantar era un acte social, que formava part inseparable de la vida diària de la majoria de la societat, no només dels músics, i criden a tornar a cantar.
El disc, editat per Segell Microscopi i Bankrobber, es va presentar a la Fira Mediterrània de Manresa el passat 5 d’octubre i el pròxim 19 de novembre estarà a la setena edició del Festival Càntut a Cassà de la Selva (Gironès).
