Aquest cap de setmana ha arrencat una nova edició de La Setmana, la gran cita de llibre en català, enguany instal·lada al passeig Lluís Companys de Barcelona. El festival programa gairebé 300 activitats, entre les quals hi ha presentacions, rutes literàries, homenatges i batalles de llibres. Us proposem sis títols relacionats amb la cultura popular i tradicional i les festes, des de les llegendes del bosc fins a la tradició gegantera a la ciutat, passant pels vincles entre Tintín i Catalunya.
On la ciutat canvia de nom, Francisco Candel
Llibres del Segle s’avança a la celebració de l’Any Paco Candel (2025) amb la publicació d’una de les obres més cèlebres de l’autor: Donde la ciudad cambia su nombre, amb traducció per primer cop al català a càrrec del periodista Gerard Bagué. L’obra, una barreja de novel·la coral i crònica periodística, relata la vida dels anys 50 i 60 del segle passat al barri de les Cases Barates dels afores de Barcelona, entre Montjuïc i el port. Era una zona d’extraradi, amb població acabada d’arribar a treballar d’altres indrets d’Espanya, en un indret que la vegada era i no era Barcelona. Una obra pionera que va inaugurar com a fructífer territori literari els guetos de la immigració a Catalunya. El diumenge 22 de setembre Gerard Bagué, María Candel i l’editora de Llibres del Segle Marta Costa-Pau presentaran el llibre en l’escenari 2 de la Setmana.
Històries emboscades, Josep Cot i Antoni Gimeno, il·lustracions de Laia Baldevey
Fa 5 anys, Josep Cot i Antoni Gimeno publicaven Tornar al bosc. Les feines dels bosquerols (Edicions Sidillà), on recollien el testimoni d’una seixantena d’homes i dones que vivien al bosc i del bosc: llenyataires, carboners, peladors, roders, traginers, etc., uns oficis fa un temps essencials però avui en perill d’extinció. Ara, els autors i la mateixa editorial tornen amb Històries emboscades. Contes i rondalles de quan la gent vivia a bosc , un recull d’històries, anècdotes i llegendes, moltes procedents de les converses amb els bosquerols i altres espigolades dels contes tradicionals, amb el bosc com a protagonista.
Barcelona gegantera, Nico Alonso
En aquest any que se celebra els sis segles de la primera referència d’un gegant a Barcelona i el món, en aquesta selecció no pot faltar el llibre de Nico Alonso, cocap dels Gegants del Pi, tècnic de cultura popular de l’ICUB i apassionat de la cultura popular. Amb prop de 500 pàgines i 800 imatges, l’obra és un recull exhaustiu de la tradició gegantera a la nostra ciutat, des dels primers gegants, representants de llegendes i costums ancestrals, fins a les figures actuals, icòniques dels barris de Barcelona. Però el llibre no només es fixa en les figures sinó que, com apunta el seu subtítol (Història d’un moviment popular contemporani), posa sobretot l’accent en les colles i les persones que han fet possible aquests 600 anys de tradició gegantera. Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona.
Santificaràs les festes, Maria Garganté
La coincidència de la Setmana del Llibre en Català amb les festes de la Mercè ens fa recomanar aquest assaig de la historiadora de l’art i especialista en patrimoni al voltant de la festa. Publicat per Fragmenta editorial dins la sèrie Deu Manaments, l’obra analitza com ha canviat el sentit de “fer festa” en funció de les necessitats socials de cada moment però també com ara i abans els festius sempre han servit per trencar el temps ordinari. ¿Què diu de nosaltres la necessitat d’ordenar el temps així? ¿Com forgen la nostra identitat els rituals festius? ¿Quina relació guarden amb l’ocupació de l’espai públic? Són algunes de les preguntes a les quals mira de respondre Garganté, des de múltiples mirades: la filosòfica, l’artística, la literària, l’antropològica, i evidentment, també la personal, i lluny de qualsevol confessionalisme.
Tintín era català (o això em pensava jo), Joan Manuel Soldevilla
“El primer cop que vaig llegir en català va ser a les pàgines de Tintín”. Molts lectors segurament compartiran aquesta afirmació de l’autor, o, almenys, recordaran els àlbums d’Hergé com una de les seves primeres lectures. I és que des de la publicació el 1964 de Les joies de la Castafiore, el primer Tintín traduït al català per Joaquim Ventalló, l’empremta tintinaire en la cultura i la realitat catalana ha estat molt intensa. A Tintín era català (o això em pensava jo…), de Brau Edicions, Joan manuel Soldevila, catedràtic de Llengua i Literatura i expert tintinòfil, explora els vincles de l’intrèpid reporter i viatger amb Catalunya i les seves connexions amb personatges tan diversos com Salvador Dalí, Josep Pla, Pau Riba, Joan Miró o Josep Maria de Sagarra. Una obra amena, rigorosa i divertida al voltant d’una fascinació ha acompanyat l’autor des de petit, quan va arribar a pensar que Tintín era català.
Caramella núm. 50
La revista Caramella, de música i cultura popular està de doble aniversari: 25 anys de la seva creació i la publicació del número 50, tota una fita en el món de les publicacions en català. Dedica el seu dossier central a analitzar quin efectes i condicionants viu avui en dia la cultura popular davant l’embranzida del neoliberalisme. Articulistes com Joan Torres-Palomares, Meritxell Esquirol i Gerard Batalla, analitzen com les lògiques neoliberals comporten la massificació i la mercantilització i estandarització de les festes i com, des de la cultura popular, recuperar el control d’aquest espai. A més, hi ha un especial, on a més d’articles d’amics i col·laboradors, destaca una entrevista en profunditat al coordinador de la revista, Josep Vicent Frechina, i un repàs a les principals fites i esdeveniments d’aquest 25 anys en format d’imatges.
