En els últims anys estan sorgint iniciatives per reduir el desconeixement entre els gitanos i els paios. En són exemples l’Ecomuseu Urbà Gitano de Barcelona, el projecte Amen Sam, o la declaració feta el 2019 pel Parlament de Catalunya del Dia de l’Arribada del Poble Gitano a Catalunya (26 de novembre). La publicació de GiTanos de la Part Alta de Tarragona (Cossetània Edicions) és un nou pas en aquesta direcció. El treball ha estat cuinat a foc lent, durant vuit anys, pel periodista i fotògraf Josep Maria San Saturnino (Sansa). La presentació se celebrarà dijous 14 de setembre (19.30 h) a la plaça de les Cols de Tarragona.
Els estereotips empresonen la nostra mirada amb un prisma monocolor. L’obra de Sansa ens dota d’una òptica policromàtica, més ajustada a la realitat. A través del seu testimoni, coneixem els oficis tradicionals de la comunitat gitana; descobrim que la figura del patriarca gitana està sent substituïda per un Consell d’Ancians; prenem consciència de la importància que té la fe i la institució familiar pels calós; observem els esforços que s’estan fent perquè els joves no abandonin prematurament els estudis; i evidentment, també ens endinsem en la cultura popular del poble romaní: la rumba, el flamenc, i la seva participació en les festes majors de Tarragona.
En els darrers capítol del llibre, Sansa dedica mig centenar de fotografies a il·lustrar la gran implicació de la comunitat gitana amb els gegants tarragonins, que a més de ser la portadora natural dels gegants de la Ciutat (els moros), també fa ballar el Negrito i la Negrita, així com els Gegants del Casc Antic i del Passeig Tarroja. Sobre aquesta darrera colla, Pere Navarro, professor de Filologia Catalana a la Universitat Rovira i Virgili, assenyala en el pròleg que “el món geganter és un dels àmbits de socialització que ha permès que a la Colla del Passeig Tarroja s’hi apleguin a parts iguals gitanos i paios”.
