Llevat d’honroses excepcions, la gran majoria de publicacions sobre la repressió franquista es dediquen exclusivament a analitzar el cost humà. Gairebé mai es fa un tractament específic sobre la requisa sistematitzada del patrimoni dels partits, agrupacions i organitzacions que el règim va declarar il·legals. Una campanya de càstig perfectament planificada i sistematitzada que perseguia castigar els desafectes, obtenir guanys econòmics pel Nou Estat, i sobretot destruir els models d’organització i sociabilitat d’arrel popular.
A finals d’any, L’Avenç va publicar L’Espoli General. La requisa franquista del patrimoni associatiu i obrer dels territoris de parla catalana (1938-1978), de Neus Moran, autora d’una tesi doctoral sobre la temàtica. El llibre té l’encert d’oferir una visió panoràmica de tots els Països Catalans, i fer-ho de manera transversal, és a dir analitzant l’espoli dels equipaments però també de comptes bancaris, la documentació, terrenys, mobiliaris, productes, etc. Tota l’acció del franquisme va ser guiada per la premissa que «no es robar apropiarse de todo cuanto existí en un domicilio rojo».
Moran documenta l’espoli de 741 immobles als Països Catalans (431 al Principat, 283 al País Valencià i 27 a les Illes), propietat de 485 entitats. L’autora reconeix que les xifres són de mínims, ja que en moltes associacions no estaven inscrites o disposaven d’un patrimoni que no figurava adscrit. El 55 % dels equipaments va ser lliurat al Sindicat Vertical, oficialment conegut com a Delegación Nacional de Sindicatos.
A més de posar xifres a la magnitud del fenomen, un altre valor afegit de l’obra és identificar els mecanismes que van definir-se per garantir la perdurabilitat o irreversibilitat de l’espoli. En el pròleg, Moran deixa clar que «el propòsit últim d’aquest llibre ha estat entendre els motius de la requisa, però sobretot, el perquè del no-retorn».
Moran també és l’autora de L’espoli franquista dels ateneus catalans (2022), que quantificava la requisa de 298 propietats immobles associatius, i estudiava els casos d’onze entitats encara actives i associades a la Federació d’Ateneus de Catalunya.
