En els anys cinquanta i seixanta, semblava que havia d’esllanguir-se i finalment morir. Semblava que es convertiria en un motiu de record, o en el millor dels casos, una reminiscència folklòrica. Però contra la majoria de pronòstics, les festes de Sant Antoni a Manacor van reviscolar fins a esdevenir—amb el pas de les dècades—una celebració de primera magnitud, d’aquelles que serveixen per trobar-se amb amics i coneguts almenys una vegada a l’any. Com es va revertir una dinàmica festiva decadent que semblava inexorable? Entorn aquesta pregunta pivota el llibre El Patronat i les festes de Sant Antoni de Manacor. L’historiador Manel Santana proposa un recorregut que abraça des de 1969—quan mossèn Mateu Galmés arriba a la parròquia dels Dolors de Manacor—fins a l’actualitat.
Durant el tardofranquisme, la salut de la festa és pèssima. La premsa contemporània parla obertament sobre la possibilitat que desaparegui. La població mallorquina, immersa en un doble procés d’urbanització i turistificació, gira l’esquena a una festa d’origen pagès. Els mallorquins que s’han vist obligats a emigrar a la ciutat no volen reivindicar una celebració que els recorda els orígens que han deixat enrere. La festa haurà d’esperar els anys vuitanta perquè la reivindiqui les generacions nascudes ja a ciutat, més crítiques amb alguns efectes de la modernització —en altres paraules, amb una visió més positiva (fins i tot idealitzada) del camp.
L’obra de Santana incideix en el procés de popularització de la festa. Certament, a partir dels anys vuitanta es viu un canvi sociològic important, que coincideix amb l’emergència de del moviment associatiu i la recuperació del carrer; però aquesta remor de fons possiblement no hauria germinat sense els clams al desert que mossèn Galmés havia liderat durant els anys setanta, i tant o més important, la constitució del Patronat (1982) -promogut pel mateix Galmés quan és destinat a Palma- com un espai des d’on coordinar els esforços de tota la gent que volien reviscolar la festa.
Entre altres matèries, Santana aborda fenòmens com ara el creixent impacte mediàtic de Sant Antoni, els processos de democratització i patrimonialització, la gestió econòmica, la participació femenina, o bé el foment dels estudis i assajos sobre la festa. L’autor no amaga les crítiques, discrepàncies i polèmics entorn de la seva gestió, i concretament amb l’elecció dels baciners i dels dimonis.
El llibre serà presentat a Manacor el dilluns 20 d’abril (19 h) a la Institució Pública Antoni Maria Alcover (c./ Pare Andreu Fernández, 12).
