Des de la formació dels Pirineus fins a les bruixes del Lluçanès, en l’imaginari popular català trobem criatures fantàstiques, llegendes i indrets màgics que conformen un gran patrimoni cultural que val la pena conèixer. Això és el que reivindica l’editorial Comanegra amb la col·lecció “Catalunya Fantàstica”, que des del passat mes de novembre compta amb un nou volum: El gran llibre de l’imaginari fantàstic català: Criatures, bruixes i dimonis, escrit per Joan de Déu Prats i Pijoan i il·lustrat per Maria Padilla Climent.
Minairons, dones d’aigua, fades, bruixes, dimonis, l’home del sac, follets… el llibre recopila més d’un centenar de criatures extraordinàries que permeten fer un recorregut per la geografia catalana i conèixer bona part dels mites i llegendes que es construeixen al seu voltant. És una edició de luxe que combina la divulgació històrica, el relat fantàstic i unes magnífiques il·lustracions que ens permeten crear un gran mapa complet de l’imaginari fantàstic català.
Els paisatges catalans han inspirat a grans poetes com Jacint Verdaguer, Joan Oliver o Joan Salvat-Papasseit, que amb l’amor cap a la seva terra, han expressat la gran admiració cap a un territori ple de muntanyes, serralades, planes i aigua. Molts d’aquests poetes i escriptors beuen d’un imaginari popular que ja situa en aquests indrets naturals moltes de les criatures fantàstiques que encara avui coneixem.
Indrets com el Canigó o Montserrat han esdevingut símbols nacionals d’un país, i és allà on les comunitats han imaginat les criatures fantàstiques i les llegendes més arrelades a la nostra cultura. Parlem de Pyrene, la nimfa que dona nom als Pirineus i que ha esdevingut la mare de les nàiades, dríades i orèades protectores de rius, boscos i muntanyes, esperits dedicats a teixir els fils invisibles de la natura. També parlem de Marmajor, una mena de gegant ciclopi que devora bestiar i viatgers extraviats i que és el guardià de la muntanya de Montserrat, a qui l’acompanyen una sèrie de llegendes i criatures relacionades amb la formació del massís i del que amaga al seu interior.
El llibre també recull criatures d’arreu dels Països Catalans, moltes d’elles relacionades amb festes i tradicions que vertebren el patrimoni cultural i festiu de bona part del territori. N’és un exemple la figura del Tamarro del Pallars, una mena de feristela inassequible pels caçadors que es va anar convertint en un impossible. Actualment, diverses poblacions celebren la Festa del Tamarro, on una munió de persones equipades amb sacs, xarxes i pals surten a caçar-lo. També és el cas d’en Fumera, una entitat pertorbadora feta de baf que tot ho veu i tot ho xerra als esperits nadalencs. En molts masos de Girona, l’Empordà, el Vallespir i el Rosselló pengen un ninot de drap a la llar de foc o al sostre de la cuina per recordar als menuts que han de fer bondat.
Joan de Déu Prats i Maria Padilla fa deu anys que investiguen incansablement quines són les nostres arrels i les nostres llegendes, i aquesta obra és la culminació d’una feina que han anat desenvolupant durant l’última dècada en obres com El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya (Premi Junceda d’Il·lustració) o El gran llibre dels exploradors catalans (2021).
Totes aquestes criatures fantàstiques van ser imprescindibles per crear un imaginari comú, i encara avui viuen en el nostre inconscient, encara que es veuen amenaçades pels ritmes de la vida moderna. El gran llibre de l’imaginari fantàstic català fa que no les oblidem i que a través de la lectura gaudim recordant-les.
