En la darrera edició del Festival 42, la cita literària dels gèneres fantàstics de Barcelona, celebrada el novembre passat, diversos ponents i taules rodones van demanar més utopies: davant la saturació i abús de distopies, de mons col·lapsats pel capitalisme depredador o el canvi climàtic, cal anar més enllà, i imaginar societats alternatives que ens puguin indicar el camí cap a un futur més esperançador.
Per això és una bona notícia la publicació de Monverd, el primer planeta (Onada Edicions, 2024), de l’escriptor historiador i activista Josep Santesmases i Ollé, que podríem definir com una utopia humanista. L’obra narra la història de la construcció d’un nou món: després del descobriment d’una font d’energia inesgotable, Terra es troba a punt del col·lapse pel creixement demogràfic, i això empeny a alguns habitants a iniciar el poblament d’un planeta verge, Monverd. Aquest serà el primer món, al qual en seguiran d’altres.
Els emigrants, moguts no per la voluntat de fer les Amèriques o de depredar els recursos o el territori –a diferència de les experiències colonitzadores de la nostra història– sinó pel pragmatisme i la necessitat, s’establiran en col·lectivitats autosuficients on l’objectiu principal és la qualitat de la condició humana. Així, mentre en la Terra continua el model consumista i depredador, a Monverd s’aixeca una societat cohesionada, respectuosa amb el medi, solidària i feliç, que basa el seu èxit en l’humanisme. És una societat que comença de zero i on els habitants hauran de crear no només la tecnologia sinó també la cultura: les festes i tradicions, la religió, les paraules per designar els rius i els territoris nous, i també s’hauran de posar d’acord en quina serà la seva llengua comuna.
La història avança narrada successivament per la mare, el pare i el fill d’una de les primeres famílies d’emigrants, als quals s’afegirà una noia procedent de la Terra. Són tres personatges amb uns perfils poc habituals en la ciència-ficció: el pare, per exemple, és arxivista i es dedica a entrevistar i enregistrar les persones que viatgen a Monverd per deixar constància dels seus motius que els porten a emigrar. Aquesta narració coral, que reforça la idea de la col·lectivitat, aporta també un to àgil i intimista, i dota de versemblança i proximitat al relat.
Monverd és la primera incursió en la novel·la de Josep Santesmases, que té publicats una vintena de llibres d’història local, poesia i narrativa, així com uns 700 articles a premsa i més d’un centenar d’articles de recerca. Però, malgrat el que pugui semblar a primera vista, Monverd no queda tan distant de les seves altres obres. La ficció especulativa sobre els dos mons li serveix a l’autor per parlar de memòria i d’història, d’emigració i racisme, de decreixement, relacions humanes, i és un cant a l’humanisme, a la col·lectivitat i al respecte al medi natural.
