El món associatiu català va conèixer Josep Pallach quan molts varen participar activament en la seva campanya per introduir autèntics demòcrates als ajuntaments de finals del franquisme. Després, la seva importància política el convertí en un dels polítics més decisius de la Transició. La seva mort (1977), sobtada i prematura, sotragà tota societat catalana. S’ha dit que si Pallach hagués viscut la història de la transició política a Catalunya fora una altra i, possiblement, seria així: el seu irreductible catalanisme i el seu pensament socialista i democràtic haurien pogut vertebrar un majoritari centreesquerra, imprescindible per a formar governs.
Molts coneixen el Pallach polític, el socialista, el demòcrata, el defensor de Catalunya, però molt pocs coneixen el jove Josep Pallach del Bloc Obrer i Camperol, del POUM, de la guerra civil,de l’exili i la resistència a França i a Catalunya, les seves amistats (Andreu Nin, Rovira i Virgili, Serra i Moret, Bellsolell, Pau Casals…) i contactes a Espanya, França i al si de la II Internacional, la seva formació i rellevant dedicació pedagògica a l’Institut de Montgeron, la seva vida i família, i justament és aquesta una part del contingut d’aquest llibre. Però no és només això, aquestes memòries d’una filla de l’exili, les memòries de l’Antònia Pallach i Juvé, són també les memòries de la Teresa Juvé, les de companya i esposa d’en Josep Pallach.
La Teresa una dona nascuda i formada a Madrid a la Institución Libre De Enseñanza, una dona d’esquerres, una excel·lent escriptora en llengua catalana, actualment la degana als seus cent tres anys, i una resistent d’una gran valentia durant l’ocupació alemanya de França, on protagonitzà fets d’un risc absolut – en acabar la guerra se li reconegué el grau de capità.
La narració—Rossinyol que vas a França (Rúbrica Editorial)— ficciona els fets viscuts per l’Antònia amb els seus pares; una conversa a la cuina menjador del minúscul pis de la banlieue de París sobre els fets de Maig del 1968, pot esdevenir una llarga i fructífera reflexió sobre els límits de l’acció revolucionària i sobre el socialisme i la democràcia.
És realment apassionant com descriu, amb tota mena de detalls, les vicissituds i els increïbles oficis que la Teresa i els seus familiars es veuen obligats a realitzar durant els seus primers anys d’exili a Tolosa, talment un ben reeixit treball històric de sociologia. En definitiva, un llibre que cal llegir per a conèixer més a fons en Josep Pallach i la Teresa Juvé, per a conèixer el segle XX de la mà de dos protagonistes de primera línia, per a conèixer de la mà de l’Antònia Pallach i Juvé la vida i el pensament dels seus pares.
