El volum recull, com indica el títol, trenta de les sardanes més populars i adequades per als aprenents de diatònic. La meitat d’elles són les sardanes curtes, les quals, l’autor considera que “són el seu hàbitat natural, li van ben bé a la mida”. Se’n presenten ordenades amb dificultat ascendent. Totes tenen la seva petita explicació i totes estan enregistrades al CD que acompanya al llibre. “Seguint l’estela del Mètode d’acordió diatònic, totes tenen els números dels botons que cal tocar per si no saps solfeig”.
A les sardanes llargues, explica el músic, “el diatònic s’hi acosta amb prudència, no perquè siguin més llargues, que això és molt interessant, sinó perquè son més complexes. Abans que res, sempre cal tocar el que d’entrada coneixes i saps com sona. Per tant, s’han anat seleccionant, d’entre les més conegudes, les més aptes, i s’han anat presentant de la manera més adequada de tocar amb un diatònic de dues files. Totes també estan enregistrades i amb les explicacions i tabulatures pertinents”.
Marimon explica que l’acordió i la seva pràctica té bona salut a casa nostra. “El diatònic segueix creixent. Abans ens coneixíem tots els que tocàvem, ara ja no, llàstima perquè era molt divertit, però millor perquè així hi ha més gent té la deliciosa sensació de que surti música de les seves mans”.
El llibre, editat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, forma part de la col·lecció ‘Eines de Cultura Popular’.
