Quan serà el gran eclipsi solar a Catalunya? D’on prové l’expressió tocar el dos? Quan s’han de plantar cols, mongetes, faves, albergínies o pebrots? Poden preveure els animals quin temps farà? Són algunes de les curiositats, consells i informacions que recull el Calendari de l’Ermità 2026, el popular almanac dedicat al món rural i la cultura popular que publica Edicions Morera. L’edició d’aquest any té com a tema central la cura i protecció dels animals.
En la recta final d’any, arriben els almanacs, calendaris i agendes per apuntar els nous propòsits i desitjos, els pròxims plans i cites, i de marcar en vermell les vacances i els dies de festa major. Amb ells arriba una nova edició del Calendari de l’Ermità, una de les publicacions d’aquest tipus més antigues del país, que l’any passat va fer 150 anys.
Amb més de setanta pàgines, el calendari inclou informacions pràctiques com les dades astronòmiques, el santoral català, les dates de festes majors, fires i mercats, juntament amb articles relatius al conreu de l’hort i el jardí, les fruites i hortalisses de cada estació o les herbes remeieres.
Aquest número, el tema central és ‘Coneguem, tinguem cura i protegim els animals’, i presenta diversos articles al voltant d’aquesta temàtica. Així, el popular personatge radiofònic senyor Marcel·lí Virgili recull a ‘L’arca de Noè’ algunes curiositats i històries sobre les bèsties, entre elles l’origen de les expressions tocar el dos o fer l’ànec. La veterinària rural i pagesa Imma Puigcorbé escriu sobre el benestar dels animals a pagès i la frontera amb “la humanització”. Sota el títol ‘Vaques a la ciutat’, l’historiador Jordi Viader recorda quan, a finals del segle XIX, la llet va passar de ser considerada un medicament a formar part de la dieta, i les vaqueries van proliferar a la ciutat.
Fra Valentí Serra, arxiver dels caputxins, historiador i reconegut estudiós de la cultura popular, aporta una mirada gastronòmica i explica les característiques i l’elaboració del formatge de pastor. Tomàs Molina es pregunta si els animals poden preveure el canvi de temps en l’article ‘Els animals meteoròlegs’. Finalment, hi ha un record per Sant Francesc d’Assis, creador del pessebre i “primer ecologista” de la història, en el 800è aniversari de la seva mort.
A banda dels textos, la publicació incorpora imatges i gravats històrics de dibuixants de la gran tradició il·lustrativa catalana, entre elles, reproduccions d’antigues felicitacions de Nadal (les estrenes), que repartien antigament els treballadors d’antics oficis.
Des de fa uns anys, el calendari també es pot escoltar i alguns textos porten un codi QR que permet accedir als àudios amb les veus dels autors.
