Les dones de les rondalles només somien amb un príncep blau i el matrimoni, o n’hi ha també heroïnes valentes, decidides i generoses? Cal prohibir o edulcorar el conte de la Caputxeta Vermella a les escoles? Com s’han reinterpretat aquestes històries des de la literatura, el cinema o el còmic? La substitució de la transmissió oral pels vídeos de TikTok i les xarxes socials transforma el sentit de les narracions? Són algunes de les preguntes que es planteja el llibre Dona i rondalla: estudis des d’una perspectiva de gènere, que publica l’editorial Reincherberg en la col·lecció ‘Estudis Catalans’.
El llibre està coordinat per Carme Oriol i Emili Samper, responsables de l’Arxiu de Folklore de la Universitat Rovira i Virgili, i conté vuit treballs a càrrec d’altres tants autors provinents del món acadèmic que analitzen el paper de les dones en les rondalles meravelloses, ja sigui com a narradores o recopiladores d’aquests relats, o com a personatges dins les narracions, i també des d’ambdós punts de vista.
El primer enfocament és la base dels treballs del doctor de filologia Joan Borja, que estudia la figura de Sara Llorens i Carreras, deixebla i col·laboradora del folklorista Rossend Serra i Pagès, i Joasine Bru, de la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, qui escriu sobre l’experiència de Marie-Louise Tenèze, reconeguda investigadora de la rondallística internacional.
Amb el segon enfocament, trobem a Jaume Guiscafré, que analitza algunes de les narracions incloses en l’Aplec de rondalles mallorquines d’en Jordi des Racó compilat per Antoni M. Alcover, i reflexiona sobre les relacions entre el lector, narrador i autor. Caterina Valriu analitza el rol que tenen les nenes i les noies en les rondalles més populars; l’autora rebutja la visió de les rondalles meravelloses com “obsoletes, sexistes, racistes o classistes”, i assegura que hi són ben presents dones empoderades, enginyoses, decidides, generoses i solidàries.
Sota el títol ‘Els carrers no eren de les dones’, Montserrat Palau posa el focus en la diferent ocupació de l’espai –físic i simbòlic– per part dels homes i les dones: ells, l’espai públic; elles, l’àmbit privat i la llar i el matrimoni; tot i que observa punts feministes en certes rondalles. I analitza les actualitzacions que s’han fet de la Caputxella Vermella des de la literatura, la pintura o el feminisme. Aquest popular conte tradicional és també l’objecte d’estudi d’Emili Samper, però en aquest cas des de la visió del còmic i autores com Emily Carroll. Per l’investigador, les vinyetes constitueixen un espai idoni per reinterpretar les rondalles, i poden convertir-les en un instrument educatiu i de denúncia.
Finalment, Marina Sanfilippo i Josep Temporal posen en evidència la influència que tenen els aspectes contextuals en els textuals. Sanfilippo tracta el tema de l’incest en els contes Piel de asno i la Doncella en el cofre, i planteja com cal anar més enllà de l’anàlisi textual de la narració i analitzar el paper d’aquell qui narra i de qui escolta. Temporal, del Grup d’Estudis Etnopoètics de la URV, aborda les noves formes del folklore: les rondalles ja no s’expliquen oralment sinó a través d’X o de vídeos de Tiktok -el que denomina “ciberfolklore”-, i això, afirma, transforma radicalment la mateixa naturalesa del folklore.
‘Dona i rondalla resulta una aportació molt valuosa en l’estudi del gènere en el folklore i les rondalles. En temps de cancel·lacions culturals –amb escoles que retiren contes infantils de les seves biblioteques per sexistes–, el treball ofereix nombroses reflexions, trenca tòpics i planteja també interrogants. Els articles destaquen el valor i la vigència de les rondalles, que són una poderosa eina educativa, motor de reflexió i font d’inspiració per a la creació, i les seves reinterpretacions i adaptacions poden “reactivar la seva potència”. Com conclou Caterina Valriu, “la clau no és edulcorar les rondalles o eliminar-les, sinó conèixer i saber elegir entre els milers i milers de contes populars”. Per l’autora, “hem de conèixer i seleccionar amb criteri, però no podem oblidar els arguments universals ni trencar-ne la cadena de transmissió. Fer-ho seria privar les noves generacions d’una part de la nostra cultura, de les històries que ens humanitzen i ens agermanen.”
