Com a simulacre, com a trencament de l’ordre establert, com un temps d’utopia, com un mecanisme de sociabilitat i identificació, com un joc d’alteritat… A Tocats per la festa (Rafael Dalmau Editor), Bienve Moya ofereix una síntesi divulgativa sobre totes les dimensions del patrimoni festiu. El llibre serà presentat dijous 24 d’abril (19.30 h) a La Casa dels Entremesos de Barcelona (plaça de les Beates, 2).
Moya defineix la festa com un període de temps en el qual el poder regulador accepta que la disciplina establerta sigui transgredida, sempre de forma transitòria i en format de simulacre. La creació de litúrgies respon a la necessitat de delimitar, i així tenir controlada, l’abast d’aquesta interrupció de la rutina. D’aquesta manera, el folklorista posa sobre la taula dos elements constitutius de la festa: la desconfiança intrínseca que genera en l’autorictas i la seva organització popular.
L’èxit d’una festa, exposa Moya, es mesura per la capacitat que demostra per emocionar la gent. Per aconseguir-ho, és necessari ser curosos amb la bellesa plàstica de les imatges que es presenten i vetllar perquè la comunitat comprengui i s’impliqui en la celebració. En aquest sentit, alerta que la contractació de professionals, gràcies als quals es desitja es pot aconseguir més impacte mediàtic, pot ser contraproduent. La reacció dels veïns, en constatar que ja no són necessaris per l’organització de la festa, és distanciar-se’n.
Per Moya, la festa té dos grans motors originadors: la religió (accions de gràcies, demandes de protecció) i el comerç, que a través de l’intercanvi de productes posa en contacte grups amb cosmovisions diferenciades. Feta aquesta prèvia, enriqueix el marc teòric amb un recorregut sobre l’evolució de la festa al compàs de les transformacions socials. S’exposa que, regulada inicialment pel calendari agrari, va adaptar-se als canvis provocats per la industrialització i la dessacralització. En la línia de la reflexió inicial, Tocats de festa també aborda la contínua diatriba entre la voluntat de construir una festa popular i les temptatives del poder polític per constrènyer i fins i tot instrumentalitzar la participació ciutadana.
A més d’aportar elements d’anàlisi, l’assaig fixa una posició clara sobre la raó de ser de les festes en les societats contemporànies. «En aquest treball—escriu l’autor—el terme tradicional no té un valor necessàriament d’antic, o historicista; ni entenem per popular només allò que és multitudinari. Obrim la possibilitat de donar als dos conceptes (…) una oportunitat de relacionar-se amb ‘modernitat’ i ‘del segle’, a partir del convenciment (…) de què la celebració festiva popular adopta una posició crítica respecte a l’estratègia de falsa racionalització, d’uniformització a la baixa i de banalització universal que caracteritza la modernitat neocapitalista i tecnològica».
