Tornaveu
Albert Testart publica un estudi sobre l’associacionisme catòlic a Figueres

Figueres és coneguda com la ciutat més republicana de l’Estat espanyol del segle XIX. A Cultura i ideologia. La dreta de Figueres (1858-1936), l’historiador Albert Testart es proposa endinsar-se en un fenomen menys conegut i estudiat de la capital empordanesa: l’associacionisme conservador i catòlic. El llibre, publicat per l’Editorial Afers, serà presentat divendres 18 de juliol (19.30 h) al Casino Menestral Figuerenc (c./ Ample, 17).

A més de l’autor, intervindran en la presentació la regidora de Cultura de Figueres Mariona Sugranyes, l’exalcalde de la ciutat Joan Armangué, la presidenta del Casino Violeta Llueca, el director de l’Editorial Afers Vicent Olmos, el president de la Federació d’Ateneus de Catalunya Pep Morella, i el president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana Narcís Figueras.

La recerca de Testart abraça des de la fundació del Liceo Figuerense (1858) fins a l’esclat de la guerra civil espanyola (1936). En aquest recorregut de tres generacions per la història associativa de la ciutat, l’autor analitza la ideologia del Cercle de Catòlics (1884), constituït en resposta als espais de sociabilitat laics; el Casino Sport Figuerenc (1891), impulsat pels sectors burgesos; la Lliga d’Acció Social (1907), que en consonància amb el context general d’Europa, intenta fer una aproximació a les demandes de les classes treballadores; i el Patronat de la Catequística (1921), primera entitat que esdevé una referent d’èxit pel món catòlic.

Coberta del llibre

Col·lecció Terra d’Ateneus

L’estudi d’Albert Testart va ser el guanyador de la XI Beca Terra d’Ateneus, convocada per l’Institut Ramon Muntaner i la Federació d’Ateneus de Catalunya amb el suport del Departament de Cultura i Arç Cooperativa. Les recerques fins ara publicades han permès ampliar el corpus teòric sobre l’ateneisme històric a Vic, Badalona, la Selva del Camp, la Sénia, Brussel·les, les Terres de Ponent, Sant Joan Despí i els barris del Poblenou i la Barceloneta.   

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa