100 motius per estimar la sardana. Jaume Nonell i Jordi Saura
Editorial Cossetània
Els historiadors sardanistes Jaume Nonell i Jordi Saura exposen, de forma amena i entretinguda, cent raons –històriques, culturals, musicals i emocionals– per estimar la sardana. Estructurat en cinc apartats –‘Ballem-la’, ‘Toquem-la’, ‘Creem-la’, ‘Gaudim-la’, ‘Admirem-la’– el llibre explora la dansa, els instruments i la cobla, els compositors i la diversitat d’estils, la història i evolució, i també analitza el seu vessant social o la presència de la sardana i la cobla en àmbits com la literatura, el cinema o la ràdio. 100 motius es presentarà a La Setmana el dimecres 24 de setembre (13:30h), amb la participació dels autors.
Els Diablots. Els diables processionals a la Catalunya Vella. Carles Freixes
Edita Scribo i Tradillibreria
Carles Freixes, director del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i estudiós de la cultura popular, proposa un viatge als orígens dels diables processionals que trobem a les festes majors del país, sobretot al Penedès, al Garraf o a Tarragona, i la seva transformació al llarg dels segles. L’autor estudia les primeres referències, la seva primera funció catequètica i moralitzant i com aquesta manifestació va transcendir fronteres i avui trobem diables en altres tradicions com Itàlia o Amèrica Llatina. Les prohibicions i les reformes il·lustrades van intentar silenciar-los, i molts van desaparèixer, exceptuant casos com els de la Patum de Berga.
Sonen les campanes. Jordi Sacases i Nil Rider
Edicions Morera
El llenguatge de les campanes, la gran varietat d’usos i funcions civils i religioses de l’instrument, com penetra a Europa, l’essència de l’ofici de campaner o també una relació de tipologies, materials i formes. Tot això ho expliquen l’arxiver Jordi Sacasas i l’historiador Nil Rider, també grans activistes del món campaner, en l’últim llibre de la Col·lecció de l’Ermità d’Edicions Morera. Amb un registre divulgatiu i una edició acurada, l’obra és una invitació a gaudir i estimar el món de les campanes i sumar-se activament a linterès per la recuperació daquest patrimoni sonor.
Història galàctica del porró. Salvador Garcia-Arbós
Vibop edicions
Malgrat el que indica el títol, el llibre no és una història, un tractat o un manual, sinó un homenatge a un utensili quotidià i un manifest sobre “les virtuts comunitàries i ecumèniques de beure a gallet”, assegura l’autor, el periodista i escriptor Salvador Garcia-Arbós. Amb un toc d’humor i una mirada singular, fa un recorregut sorprenent per la història, la cultura i les curiositats d’aquest objecte emblemàtic de la cultura catalana que, malgrat la seva popularitat, gairebé ningú ja no el fa servir, ni a casa ni al restaurant. L’autor presentarà el llibre el 24 de setembre (12 hores) a La Setmana.
Alteritat festiva a Igualada. Daniel Vilarrúbias
Departament de Cultura
Aquesta obra en dos volums és el resultat d’un exhaustiu treball d’investigació antropològica i històrica de Daniel Vilarrúbias al voltant d’un dels entremesos festius més singulars i longeus d’Igualada: el ball de la Turquia o Ball de La Patera. L’estudi ofereix un recorregut més de sis segles, des dels seus orígens al segle XV en el context de la festa del Corpus Christi fins a la seva incorporació a les festes de sant Bartomeu i la seva evolució fins al segle XXI. Una obra clau per entendre com les festes populars projecten discursos d’identitat i alteritat, i com aquestes representacions han estat modelades al llarg dels segles per les tensions entre història, cultura i poder. El 24 de setembre (10:30h), Vilarrúbias conversarà amb Joan Ignasi Gómez, director de Canal Blau, i fundador i presentador del programa Gaudeix la Festa.
Gegants de barri, Manuel Delgado
Manifest llibres
La majoria dels gegants barcelonins no són gegants històrics, centenaris, emblemàtics o solemnes, sinó gegants de barri, sorgits arran de la recuperació democràtica del carrer que va suposar la fi del franquisme. Investigadors del grup de Cultura Popular i Conflicte, de l’Institut Català d’Antropologia i de la UB, dirigits per Manuel Delgado exploren en aquest treball la festa i l’activitat gegantera entre els anys 1977 i 1992 i plantegen com aquests gegants han estat, al llarg de la història, instruments de reivindicació política, tant per criticar el poder com per mantenir l’status quo.
L’autor estarà el dissabte 27 de setembre en la ‘Matinal de recerca local’, un espai de trobada entre autors de publicacions locals l’espai de l’Institut Ramon Muntaner (mòduls 17 i 18).
Les veus de la muntanya. Marta Masó i Laia Giménez (il·lustradora)
Edicions Sidillà
L’obra recull i adapta deu històries llegendàries del Pirineu Català, on viuen personatges mitològics com les dones d’aigua, el gegant Puigmal o les bruixes del Pedraforca o la donzella Pirene. A través del text i les il·lustracions de Laia Giménez, el llibre convida al lector més jove a passejar i sentir el bosc i la muntanya com una presència viva i sàvia, poblada de personatges mitològics, a estimar la natura i a reconnectar amb ella.
Jo vull ser diable. Vivim del cuento
El Cep i la Nansa
Jo vull ser diable és un llibre infantil il·lustrat de Vivim del Cuentu, un col·lectiu de rondallaires que volen fer arribar els contes i les històries de la tradició a tots els públics. En aquest cas, el conte està protagonitzat per la Montse, una nena valenta, xerraire i diablessa, que farà descobrir a en Ramon tot un món nou: els correfocs, els diables i la màgia de la cultura popular catalana. Les il·lustracions, acolorides, expressives i plenes d’humor, són d’Anna Mongay.
