El filòleg i lingüista Víctor Pàmies i Riudor (Barcelona, 1963) fa més de trenta anys que recull frases fetes i refranys, molts dels quals ha abocat en el portal digital Paremiologia Catalana Comparada Digital (PCCD), un projecte ingent i inacabat que el 2023 va superar el milió d’entrades. Després de posar el focus en els ulls (Amb cara i ulls. Diccionari de dites i refranys sobre l’ull (2011) ) o en el cap (Diccionari de dites i refranys sobre el cap (2012) o de seleccionar els cent refranys més populars, ara l’autor s’ha endinsat en la saviesa popular que amaga l’hort.
A Alls, cebes i refranys. L’hort en la cultura popular (editorial Efadós), Pàmies aplega més d’un miler de refranys, locucions i frases fetes, comparacions, curiositats, endevinalles i embarbussaments fins i tot insults i imprecacions relacionats amb l’hort, els seus productes i l’ofici de l’horticultor, que combinen notes d’etimologia, folklore, paremiologia i història viva de la llengua.
Amb el format de quadern de camp il·lustrat, l’obra està estructurada en quatre capítols que recorren les hortalisses i verdures, els fruiters i les fruites i les herbes remeieres, i que repassen el calendari anual, on ja s’apunta el canvi climàtic. En poc més d’un centenar de pàgines, el lector hi trobarà indicacions sobre les propietats i virtuts alimentàries i medicinals dels aliments i herbes (“Amb malves, tots els mals salves”, “Alls i cebes, medicina de pagès”, “Fonoll i ruda fan la vista aguda”), recomanacions sobre les sembres, les collites i altres feines del camp (“Quan canta el rossinyol, planta el fesol”, “Lluna rodona, les tomates maduren a tota hora”, “Per Sant Vidal es planten els melons”, “Sant Sever, faves a fer”) i també consells de vida (“El que sembraràs colliràs”, “No esprémer tant la taronja que amargui el suc” o “D’amics i melons, n’hi ha pocs de bons”).
L’autor recorda que totes aquestes dites i refranys populars “són visions divertides, sovint no comprovables, però transmeses de generació en generació, de boca a orella, de pares a fills, per perpetuar un seguit de coneixements i experiències que no sempre es troben en els tractats d’agricultura ni en altres llibres especialitzats. Sobretot són experiències de vida, rimades i ritmades amb la música dels refranys”.
Amb Alls, cebes i refranys, Pàmies reivindica també l’hort com a espai simbòlic de treball, subsistència i coneixement, i com a metàfora d’una manera d’entendre el món més sostenible, propera i arrelada a la terra.
