L’associacionisme, com en altres àmbits de la societat, es lamenta per la manca de joves. Per situar-nos en context, hem de prendre consciència que la manca de joves, al nostre país, és estructural. Actualment, la població de més de 40 anys representa gairebé el 60% del total (58,34%) de la població catalana. Però si mirem l’evolució demogràfica dels darrers quaranta anys, la població ha anat creixent en les franges d’edat de més de 40 anys, mentre que el pes dels joves ha anat disminuint. Si no fos per les migracions i l’allargament de l’esperança de vida, la població catalana aniria disminuint el seu pes global de manera dràstica.
Evolució de la població catalana per edats (1981-2024)
Per tant és lògic que a les entitats i en altres àmbits socials ens trobem que “hi falten joves”, sobretot si tenim en compte que el perfil de jove associat més habitual és algú que ha nascut a Catalunya, i en canvi el perfil dels joves de la societat catalana és cada vegada més multicultural. Evidentment, hi ha altres factors com els canvis en les formes d’oci i de participació cultural, etc. Però centrant-nos només en el factor demogràfic i en la presència de persones joves a les juntes de les entitats, o liderant activitats, caldria reflexionar sobre tres aspectes rellevants.
Els joves catalans són majoritàriament d’origen divers. El 30% dels joves de Catalunya que tenen entre 20 i 24 anys és nascut a l’estranger, com també el 40% dels joves d’entre 25 i 39 anys. Aquesta xifra ens indica que important és que l’associacionisme cultural assumeixi un rol de lideratge en la incorporació de les persones nascudes a l’estranger, especialment aquestes cohorts de joves, a la participació en l’àmbit de la cultura popular i tradicional. Tal com indica l’estudi realitzat per David Nàcher: Relleu generacional en l’associacionisme cultural (Canemàs, núm. 25), les entitats tenen una gran sobrerepresentació de persones adultes amb estudis alts i nascudes a Catalunya. I tot i que la incorporació de les dones a moltes activitats ha fet créixer la massa social, el futur de les entitats dependrà de la capacitat d’involucrar els joves nascuts a l’estranger.
Persones nascudes a l’estranger per segments d’edat (Catalunya)
.
En la mesura que la nostra societat ha canviat les seves formes d’oci i de participació cultural, és urgent que les entitats de cultura popular es plantegin també noves formes de participació de les seves bases. La poca adaptació d’algunes entitats als nous temps és el símptoma més clar de la seva pèrdua de sentit de ser. Sense una base social activa i amb un compromís de futur és difícil que una entitat de cultura popular pugui atraure persones joves. I això fa que s’entri en un cercle viciós del qual costa molt de sortir.
I finalment, hi ha una absència molt notòria de les persones joves a les juntes de les entitats. Tal com indica l’estudi de Nàcher, la presència de persones de menys de 30 anys és molt escassa. Però perquè les persones joves es facin seves les entitats, cal que hi puguin prendre decisions, que estiguin presents a les juntes i que hi aportin noves idees. Sovint sento a parlar del desinterès o de la manca de compromís de les persones joves per assumir rols de lideratge i de comandament a les entitats. Però en canvi, veig moltes persones que hi porten anys i pany i que no deixen el càrrec. Potser per la bona fe d’esperar que algú els demani fer el relleu, potser perquè no saben deixar-lo. Però només provocant el relleu serà més fàcil que aquest es produeixi. Penso que hauria de ser obligatori a qualsevol entitat, partit polític, organització del tipus que sigui, que els càrrecs no duressin mai més de 10 anys. Si es vol fomentar la participació, cal que hi hagi canvis en els càrrecs. Hi ha festes populars o entitats que han incorporat aquesta filosofia, però no és gens habitual, i massa vegades ens trobem en el cas contrari.
Ens cal canviar la cultura participativa en molts aspectes. Proposo que comencem per deixar els càrrecs prou aviat perquè no sembli que són permanents.
