S’atribueix a Josep Pla la màxima que «cultura és continuïtat». He estat incapaç de trobar la cita, però sigui quin sigui el seu origen, trobo que és d’allò més encertada. Perquè com els arbres, les persones i els pobles també tenien una memòria inconscient, una identitat forjada generació rere generació, anella rere anella. M’envaeixen aquestes reflexions arran de la presentació de la temporada de passions de Catalunya 2026, celebrada dissabte al matí l’església de Santa Maria de Cervera. Molts dels qui vam assistir-hi ens vam sentir inundats per un sentit de transcendència, ja que no cada dia se simbolitza el relleu entre dos mil·lenaris: el de l’Abadia de Montserrat (2025), on l’any passat va arrencar la temporada de passions, i el de la carta de poblament de Cervera (2026).
La capital de la Segarra és l’embrió de les passions catalanes. L’església de Santa Maria va albergar el 1477 la primera representació documentada a Europa. El rector Abel Trulls va instar les institucions a donar suport econòmic per tal que la representació pugui representar-se de nou al temple, com va passar els anys 2016-2019. A l’avantsala del 550è aniversari de la Passió cerverina, el paer en cap Jan Pomés va demanar suport del Consell Comarcal i de la Diputació de Lleida per fer realitat la proposta. Com a petit tastet d’aquest futur previsible, la Passió de Cervera va amenitzar l’acte amb la interpretació de quatre passatges: el monòleg de Sant Joan, el comiat de Jesús i Maria, el cant de l’àngel al Calvari i l’escena de Les veus silents.
Fa un mes, la Federació Catalana de Passions (FCP) va avançar a Tarragona que iniciava els tràmits per aconseguir que les passions catalanes siguin inscrites a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. A Santa Maria de Cervera, on tot va començar, Jordi Carapuig va anunciar oficialment la decisió. Obtenir el reconeixement internacional, va apuntar, “no és una aspiració simbòlica, sinó una responsabilitat històrica”. El president de la FCP va defensar que les passions catalanes no són folklore, sinó un patrimoni viu fonamentat en la transmissió generacional, la participació comunitària, l’arrelament territorial, la continuïtat documentada i la identitat cultural compartida.
La presentació també va comptar amb els parlaments de Lluís Baulenas, director general de Relacions Institucionals i Estratègia Corporativa de l’Abadia de Montserrat; Mn. Marc Majà, vicari general del Bisbat de Solsona; d’Andreu Vázquez, director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida; de Ramon Augé, president del Consell Comarcal de la Segarra; i de Montserrat Parra, directora dels Serveis Territorials a Lleida del Departament de Cultura, qui va destacar que les passions “no són nomès una escola d’intèrprets, sinó també de públic”.
GALERIA FOTOGRÀFICA DE LA PRESENTACIÓ
Dates destacades de la temporada de Passions 2026
Aquesta primavera es representaran una setantena de funcions, a càrrec de les 22 entitats que conformen la FCP. El calendari arrencarà amb la 8a FiraPassió d’Esparreguera, un cap de setmana (7-8 de març) per reivindicar les passions amb un extens i variat programa activitats: conferències, concerts, gastronomia, propostes infantils, i evidentment també teatre popular.
Un altre moment especial serà la trobada de passions de Tarragona a la Cartoixa d’Escaladei (21 de març). La temporada posarà el punt final amb un acte davant la façana de la Passió de la Sagrada Família (2 de maig), organitzat en el marc de l’Any Gaudí.
