Les bruixes –les imaginades, les històriques, i també les dones que avui són excloses i marginades– serà el fil conductor del Dansàneu, coincidint amb la commemoració dels 600 anys del text sobre bruixeria més antic d’Europa, provinent justament de les Valls d’Àneu. El Festival de les cultures del Pirineu arriba el divendres 26 de juliol per oferir durant deu dies més de trenta propostes artístiques de dansa, música i patrimoni, però posant un nou focus en la llengua, que es traduirà en una àmplia presència d’artistes de les Balears i del País Valencià.
El festival, que arriba a la 33a edició, es desplegarà de nou per places majors i placetes, esglésies, jardins, i magatzems rurals d’una quinzena de petites poblacions disseminats per les valls dels Pallars Sobirà –Isil, Son, Esterri d’Àneu, la Guingueta d’Àneu, Gavàs, Escalarre, etc.–, que conviden a descobrir la natura i el patrimoni cultural d’aquest territori.
Reivindicació de la llengua
Per la directora del Dansàneu, Rut Martínez, “aquest any ens toca perdre partit” i reivindicar l’exercici ple dels drets culturals i lingüístics. Per això la llengua catalana esdevindrà un dels eixos centrals, que “travessarà de manera troncal tota la programació”. D’aquesta manera, l’edició actual tindrà més presència que mai de propostes per reivindicar la parla comuna de les Illes Balears o el País Valencià i també de la Catalunya Nord.
El programa portarà la cantant menorquina Anna Ferrer, que repassarà el seu Parenòstic, on combina llegat popular, l’experimentació creativa i la recerca d’arxiu; la mallorquina Maria Hein, presentant el seu segon disc, Tot allò que no sap ningú; el cantautor valencià Pau Alabajos, qui retrà homenatge a Andrés Estellés i la seva poesia i lluita per la llibertat, en La paraula viva i amarga, a més d’altres com Júlia Colom (Mallorca), Inka Romaní (País Valencià), Joan Miquel Oliver (Mallorca) i Magdalena Garzón (Mallorca).
Ballant amb bruixes
El tema de la bruixeria, que vol reconèixer la història i la memòria col·lectiva de la regió, i també restituir la memòria de les dones que van ser objecte de repressió i per aquesta qüestió, es reflectirà en un bon número de propostes. Entre elles, destaca l’espectacle inaugural, Biterna, el 27 de juliol al poliesportiu d’Esterri d’Àneu, una producció de la companyia IT Dansa, Cor Jove Nacional de Catalunya, Arnau Obiols i el coreògraf Aleix Martínez. Estrena absoluta en aquest festival, l’espectacle –que al·ludeix en el títol a l’indret imaginari on es reunien les bruixes per adorar el dimoni– dona veu a les minories que han patit i pateixen encara discriminació.
Altres propostes prenen formats diferents: la lectura de Vosaltres, les bruixes, un text de Jan Vilanova que dirigirà Alícia Gorina dins la Temporada 2024-2025 del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i l’exposició Bruixes de Dol, comissariada per Ivet Eroles. Basada en el seu llibre Dones al marge. Bruixes i altres històries d’estigma i oblit (Editorial Fonoll), la mostra vol oferir un recorregut per l’estigmatització i la invisibilització de les dones del món rural, des de la cacera de bruixes fins a l’actualitat.
Finalment, la bruixeria estarà present també en la cloenda, el 4 d’agost a la Plaça major de Borén, amb Les filles de Lilit, una narració corpòria a través de quatre dones esgarriades (Lilit, Medea, la Bruixa i Orlando) que explora les arrels del discurs delirant, misogin i assassí sobre les bruixes, i la construcció d’aquest imaginari col·lectiu per combatre la por, amb la mirada coordinadora de Sol Picó i la música de Barcelona Art orchestra.
Dansa, patrimoni, música
La dansa continua sent la gran aposta del Dansàneu i enguany s’hi veurà representada per artistes com Magdalena Garzón, que dansarà sobre la foscor i l’esquerda de la fe; Kukai Dantza & Brodas Bros, que hibriden dansa tradicional basca i dansa urbana; Montse Colomé, qui celebrarà 60 anys ballant; Pere Seda i l’Esbord, que indagaran sobre la identitat i el llegat cultural en Folk as Queer, o l’Esbart Català de Dansaires i els alumnes de l’Oriol Martorell en Locus Amoenus.
Pel que fa a patrimoni (monumental, natural, immaterial), el festival es focalitza enguany en episodis clau de la memòria col·lectiva pirinenca com és el 80è aniversari de la invasió maqui –amb uns fets especialment cruents a Alós– o el 50è aniversari de la mort de Salvador Puig Antich. En el mateix apartat, destaca l’exposició Sursum, una proposta de creació en arts visuals de Maria Ricart que es podrà veure a l’església de Sant Joan d’Isil, o l’espectacle de dansa vertical de la Cia Berta Baliu & Malfargats del Pallars, una revisió i un homenatge a la cultura dels castells, en un escenari espectacular i singular: la central hidroelèctrica d’Esterri d’Àneu. Serà el 2 agost al vespre, just abans del Tastàneu, el tast gastronòmic i maridatges amb producte de proximitat.
En el vessant estrictament musical, oferirà propostes variades de la mà de Joan Isaac, amb la gira dels seus 50 anys; Alidé Sans, que actualitza la cançó occitana; Marala i Jota de morir, un disc que desmitifica i revisita la mort; i també Joan Miquel Oliver, Roger Mas i la Cobla Sant Jordi, Trio Fortuny (fent tàndem amb Mal Pelo), La Ludwing Band i la Rufaca Folk Jazz Orchestra, entre d’altres.
Les entrades ja es poden adquirir al web del festival, que continua apostant per aforaments mitjans i petits per garantir una experiència pròxima i de qualitat, pensats per transformar tant elterritori com la mirada de les persones que s’hi aproximen.
