Un espectacle de danses i música que dona veu a les bruixes i a totes les dones que són arraconades al marge de la societat a Biterna; una reflexió en moviment sobre com encaixen les identitats dissidents i tradicionals en l’actual context tecnològic a Folk As Queer amb L’Esbord o l’exploració de les emocions a Love in the time of Aparheid que proposa el ballarí palestí Sharaf Darzaid. Són tres de les propostes incloses que es podran veure a la pròxima edició de la Fira Mediterrània i totes tres molt diferents però amb el denominador comú de l’exploració de les dissidències.
La dissidència, el marginal, el que se surt de la norma, és el tema central d’aquesta 27a edició i vertebra tota la programació. És una “dissidència reclamada pels mateixos artistes, de 360 graus, que parla de cossos, de gèneres, de procedències i en les seves interseccions”, segons va destacar Jordi Foses, el director artístic de la Fira, durant la presentació que es va fer ahir des del Graner, Centre de creació de dansa i arts vives de Barcelona, un dels espais amb què el festival teixeix complicitats.
En aquest apartat de dissidències s’inscriuen l’espectacle inaugural, Para cuatro jinetes, de la jove companyia Mucha Muchacha i els activistes de l’experimentació Los Voluble, el dijous 10 d’octubre, i la cloenda, Muerta de amor, de Manuel Liñan, una visió sobre el flamenc avui i un homenatge a l’amor i a les seves conseqüències. A més, aquest tema també estarà present en les jornades professionals, amb una taula rodona el dijous 10 que obrirà la periodista i investigadora Tania Adam, i que reflexionarà sobre la creació a partir de la dissidència i com programar en la diversitat.
Les dissidències geogràfiques es despleguen amb el focus en el Magrib mediterrani, que portarà veus emergents de Turquia, Marroc i Algèria i el diàleg amb aquells artistes que han hagut de marxar de la seva terra natal per continuar creant, des de països d’acollida. En aquest focus destaquen artistes com Widad Mjama&Khalid Epi, la primera dona rapera del Marroc, que s’inspira en les músiques ancestrals; el duo Benzine, que barreja la música raï popular i l’electrònica, o Djamra, que mescla el so gnawa dels esclaus subsaharians amb la música actual.
La Fira, generadora d’arrel
A més, la Fira es vol reivindicar també com un espai “generador de les propostes”. I és que una quarta part dels espectacles que es podran veure aquest any s’han cuinat en l’Obrador d’Arrel, el programa d’impuls i suport als artistes que exploren nous camins partint de la tradició. És el cas d’En Paral·lel, vuit joves ballarins i tres coreògrafs catalans i canadencs que exploraran els codis del folklore d’ambdues tradicions.
Un altre exemple és la proposta del jove senegalès i virtuós de la Kora, Momi Maiga que arribarà a la Fira amb les entrades exhaurides. Guardonat amb el Premi Alícia al talent emergent atorgat per l’Acadèmica Catalana de la Música, presentarà al certamen el seu segon disc, Kairo (que significa pau en mandika) una fusió de tradicions africanes i mediterrànies en què parla sobre el llegat colonial, l’accés a l’educació o les migracions.
57 estrenes
Les estrenes tornaran a ser un dels reclams de la Fira, on 57 de les 74 propostes programades (39 d’elles estrenes absolutes, 9 a l’Estat i 9 a Catalunya) es presentaran per primer cop davant el públic a Manresa, fruit de la voluntat del certamen de consolidar-se com el mercat estratègic de les arts d’arrel. I entre aquestes estrenes, una de les més esperades és la del segon disc de Roger Mas i la Cobla Sant Jordi, continuació d’un projecte iniciat fa 12 anys, ja amb les entrades exhaurides. També presentaran disc Tarta Relena, Fetus, Germà Negre, Urbàlia Rurana o Arnau Tordera, amb el seu revolucionari Sardana Superestar, que uneix el teatre musical i la sardana i la cobla.
A Manresa també portaran noves propostes els esbarts Sant Martí, el Joaquim Ruyra i l’Esbart Maragall; Dulzaro, artista emergent de la tradició castellanolleonesa que uneix jotes i sons electrònics; els artistes balears Toni Masegosa i Andrea Cruz, amb una instal·lació basada en el teatre de titelles del Mediterrani, o la Coral Sant Jordi, que reivindicarà amb Anselm la música i el paper en la transformació social i cultural del fundador del moviment coral i l’associacionisme.
També seran novetats a la Fira dues propostes que s’escapen del format d’espectacle i el que busquen és “crear contextos” que convidin a trobar-se per ballar i cantar de forma més informal, al voltant d’una taula o d’un bon àpat, i que se sumen al ja existent Hostal Càntut. El primer serà els Saraus d’arrel, el dijous, divendres i dissabte a la nit, un espai on tothom pot compartir el tocar, cantar i ballar en català, partint del repertori tradicional. I el segon serà un passeig sonor pels carrers i establiments del centre de Manresa, on s’amagaran diferents codis QR que permetran accedir a la música que ha inspirat als artistes de la Fira.
