WILLIAM GIRIBALDI (1972, Arezzo, Itàlia), artista i productor executiu del Circ Raluy, va vincular-se al circ l’any 2006 com a malabarista. Els orígens d’aquest circ català es remunten a principis del segle XX, quan naixia Luis Raluy. De ben petit convertiria el circ en la seva passió, primer com a artista actuant en circs de tot el món entre els anys trenta i els seixanta, i després com a fundador del seu propi circ als anys setanta, amb l’ajuda dels seus fills. Avui, gairebé mig segle després, la saga Raluy continua mantenint viu un circ dels de tota la vida que ens permet gaudir de l’espectacle en català. En William, casat amb una de les dones Raluy, explica l’essència d’aquest circ i com es fa un lloc entre les grans produccions que omplen pavellons esportius.
Un any més, el Circ Raluy instal·la la seva carpa al Moll de la Fusta de Barcelona després d’haver passat per d’altres poblacions catalanes, i fins a l’1 de març ofereix l’espectacle ‘Big Top’. Què fa diferent el Circ Raluy d’altres circs?
D’entrada, som un circ català obert al món, amb artistes internacionals de primer nivell, però que des que arriben al circ tenen clar quin és el nostre projecte. Som artistes de tota la vida, el nostre lema és «més difícil encara», explorem al màxim els nostres límits però no oblidem que, al final, fem circ. No ens agrada el fast food, ens agrada ser artesans d’aquest art.
La nissaga Raluy, iniciada pel franco-català Luis Raluy Iglesias i la igualadina Marina Tomàs Jorba, ha anat creixent per la via matrimonial, quan les dones Raluy s’han casat amb artistes com vostè. Li va costar d’entendre que havia arribat a un circ diferent?
Al principi no t’imagines que el circ és tan familiar en tots els sentits, perquè realment som una família, i els artistes que arriben, tant si només s’hi estan un any com si s’hi queden més, passen a ser un membre més i interioritzen de seguida els valors del circ familiar i català. El Circ Raluy és una empresa familiar dirigida pel Carles i el Luis Raluy, i alguns artistes que vam quedar-nos a Catalunya per amor ens hem sumat també al projecte. Ara la família s’ha fet gran i hi tenim representades set nacionalitats.
Aquesta internacionalització no ha desvirtuat el caràcter català del circ?
En absolut! Tots ho tenim molt clar. El català és la llengua majoritària de l’espectacle, és un signe d’identitat del Circ Raluy, però a més, també és un circ català per la manera de fer i de pensar els números, propers a l’espectador, familiars, però alhora treballats i amb l’esforç diari de cada artista per millorar el seu número. En vint anys que fa que vaig arribar, ja he après que el caràcter dels catalans és així: superar-se cada dia. És a dir, el «més difícil encara», sense el qual, al meu entendre, el circ no té sentit.
No en queden gaires, de circs familiars, ni a Catalunya ni al món.
És un format que costa molt de mantenir i de treballar. Però val molt la pena, de veritat.
És difícil resistir-se a imitar els grans espectacles visuals, les grans produccions de multinacionals?
Per tenir una trajectòria, èxit i un públic fidel, un circ ha de tenir personalitat i caràcter, no valen les imitacions barates ni falses aspiracions. Ara bé, això no vol dir que els grans espectacles de circ que triomfen al món, com el Circ du Soleil, no tinguin el seu caràcter. Han fet una cosa fantàstica, que pot agradar més o menys. Però al final, sí que trobo que aquestes grans produccions acaben essent variacions d’un mateix concepte. I el que trobo pitjor és que avui dia moltes empreses de circ tendeixen a imitar-los, i lamentablement surten coses molt mal fetes la majoria de vegades. L’original és l’original, i fer còpies amb molts menys mitjans és molt arriscat.
Aquests espectacles han de ser considerats una modalitat de circ?
És circ contemporani, sovint fet per artistes de circ clàssics. Jo conec famílies senceres que abans es dedicaven al circ tradicional i ara han fet el canvi perquè no tenien sortida.
Aquests grans espectacles no han influït gens, en el circ tradicional?
La irrupció d’aquesta modalitat de circ també ha fet un bé al circ tradicional, perquè en els nostres espectacles hi ha números que tendeixen al circ contemporani. Han aportat idees noves, un valor afegit que podem aprofitar. Ara bé, a nosaltres, com a artistes de circ de tradició, hi ha coses del circ contemporani que no ens agraden.
A què es refereix?
El circ contemporani s’ha convertit en el refugi de molts actors fracassats, que per comptes de fer circ interpreten. No serveixen ni com a artistes ni com actors, i acaben fent una barreja sense massa valor afegit. Per a nosaltres, el circ és l’art de superar-se a nivell tècnic. Això és essencial per parlar de circ, i tot el que vingui després és un valor afegit benvingut. És per això que fer circ tradicional és un art en perill d’extinció a casa nostra.
A Catalunya hi ha diverses escoles de circ que intenten mantenir viva aquesta tradició. Què aconsellaria vostè als artistes que intenten fer-se un lloc en aquest món?
És molt senzill i difícil alhora, la recepta del «més difícil encara», i no deixar-se endur per les modes. Si s’esforcen cada dia trobaran un número excepcional que podran perfeccionar dia a dia.
El Circ Raluy el pot gaudir tota la família, hi ha números per als més menuts i números que només els adults poden valorar. És també una marca d’identitat?
Hi ha molts tipus de circ, avui dia. A l’Europa central, sobretot a Alemanya, els espectacles visuals similars al circ estan molt desenvolupats i funcionen molt bé. I de fet, el circ ja es confon amb el cabaret, fins i tot hi ha circs eròtics per a adults… Al meu entendre, el circ és un dels pocs espectacles capaç de reunir tota la família, i això és un patrimoni que no es valora prou. Dir que el circ és per a nens és una equivocació, perquè un nen mai no podrà valorar un triple salt mortal d’un trapezista. I per exemple, a Catalunya, on s’ha prohibit l’exhibició d’animals als circs, estem obligats a millorar la qualitat artística i preparar espectacles per atraure públic adult, perquè el nen va al circ amb l’expectativa única de veure pallassos i animals.
Enguany el Circ Raluy viatjarà ben lluny, a les illes Reunió. Es presentarà també com un circ convencional i d’origen català?
La identitat del Circ Raluy no canvia. Som un circ català amb vocació internacional, aquí i al món. Només variem una mica l’estructura, perquè allà és una carpa molt més gran i el format de circ és més gran, i no viatgem amb les carrosses del museu. Penseu que per arribar, el vaixell triga un mes!
Gemma Aguilera
