Per què Pitarra?
Nosaltres vam participar en un projecte que va endegar el Teatre Nacional de Catalunya amb una proposta a la Federació perquè es considerava que el teatre amateur era d’alguna manera el que havia mantingut la flama del teatre de Pitarra quan els professionals ho havien abandonat. Tanmateix Pitarra també s’ha anat deixant de fer de mica en mica i els amateurs hem anat buscant altres autors. Xavier Albertí i tota la gent del Nacional van dedicar l’any passat una de les sales que tenien tancada per les retallades al teatre de Pitarra, perquè ells consideren que és el creador de la paròdia, un gènere que hagués hagut de mantenir-se com a gènere teatral molt propi, molt nostra.
…
Nosaltres com a grup ens vam plantejar de participar en aquest projecte del Nacional com amateurs i ens van seleccionar. I després d’unes actuacions de professionals que van haver-hi durant tota aquesta temporada fent Pitarra a la sala Tallers del Nacional, es va dedicar tot un cap de setmana als amateurs perquè poguessin fer quatre obres, una de les quals va ser El boig de les campanilles representada pel nostre grup de teatre.
Tanmateix va ser una representació una mica suigeneris, no?
El que vam fer va ser intentar contextualitzar Pitarra a la seva època, tot el que se’l maleïa i atacava des dels sectors conservadors castellans que eren molt potents en aquell moment (només cal dir que el 99% de tot el teatre que es feia a les sales de Barcelona i de Catalunya estava fet en castellà). Aquesta situació en pocs anys, gràcies a ells i a d’altres contemporanis seus com en Vidal i Valenciano, Conrad Roure, Valentí Almirall, Josep Anselm Clavé… es va capgirar, i Pitarra amb allò que deia “el català que ara es parla” va aconseguir que el públic menestral, el treballador, el petit burgés… anés i demanés teatre en català essent un dels pilars, sens dubte de la Renaixença i de la recuperació de la identitat catalana i del sentit de la llengua.
Quina lectura feu de l’existència de més de tres-centes agrupacions de teatre amateur que estan federades a la FGATC?
Tenen una importància cabdal, tant pel que fa a la generació d’actors com d’espectadors de teatre.
En aquest moment la feina que s’està fent als pobles, sense soroll, és molt important ja que continuen reballant, captant joves i generant afició. És una feina molt callada però molt efectiva. S’ha, però, de tenir en compte que la federació no aglutina a tots els grups amateurs de teatre.
Què ha representat poder actuar a l’UCE?
Molt de plaer i tot un repte. És un miracle que el dia 20 d’agost una companyia de teatre amateur amb onze actors sobre l’escenari es pugin reunir i poder fer una actuació com la que vàrem fer ahir. Ha representat una altra cirereta en el camí per poder ensenyar el treball que estem fent.
Joan-Ramon Gordo i Montraveta.
