Carcaixent, “bressol de la taronja”, resa el lema turístic. I és que aquest cultiu ha marcat el rumb de la història i l’economia del municipi de la Ribera Alta valenciana des del segle XVIII, quan van planter-se els primers tarongers en les Basses del Rei. Avui són tot un patrimoni històric, cultural i arquitectònic, amenaçat per l’abandó del camp, el desconeixement o mala gestió. Carme Pastor Albelda és llicenciada en Belles Arts i especialitzada en Conservació i Restauració de Bens Culturals i en la Identificació, Anàlisi i Gestió del Patrimoni Cultural. A Els Horts de Carcaixent: un paisatge creat fa un inventari completíssim de les 350 propietats i més de dues-centes construccions, i també reflexiona sobre les amenaces i les fortaleses d’aquest patrimoni i apunta propostes per evitar la seva desaparició.
Com definiries el Patrimoni Cultural d’un municipi?
Llegat que es gesta en un territori concret i es desenvolupa com a resultat de l’evolució social, econòmica i cultural d’un passat. Aquest llegat històric li atorga una identitat pròpia al municipi en el present i, consegüentment, esdevé una oportunitat de futur.
En què consisteix una conservació arquitectònica eficaç?
Si és tradicional –patrimoni immoble i paisatge que l’envolta–, garantir-ne la conservació implica conèixer-lo, donar-lo a conèixer, valorar-lo i difondre’l. Se n’evita així l’abandonament i la completa destrucció.
En el cas de construccions lligades al conreu de la taronja, és el seu ús el que en garanteix la conservació, tant dels béns immobles amb funció d’habitatge com dels elements hidràulics per abastir-ne el conreu. Malauradament, la decadència del conreu de la taronja continua i produeix un abandonament total en el territori carcaixentí.
En què consisteix una restauració eficaç?
Qualsevol intervenció sobre l’arquitectura dels Horts de Tarongers ha de complir tres premisses: reversibilitat, reconeixement i respecte. Reversibilitat dels materials utilitzats en la intervenció sempre que sigui possible. Reconeixement de la intervenció realitzada; és a dir, que sigui discernible mitjançant qualsevol recurs matèric, colorimètric, volumètric, etc. En síntesi: que sigui identificable, però que hi resti en segon lloc i sempre hi predomini l’original. I respecte envers l’estructura originària (tipologia constructiva concreta), sense efectuar cap modificació que pugui desvirtuar la seva identitat originaria.
Tot i això, moltes d’aquestes construccions han estat intervingudes a fi de romandre com a habitatges i s’hi han donat algunes modificacions sense complir amb aquestes premisses. Sobretot, en aquelles modificacions estructurals o divisions fetes per qüestions d’herència, que canvien la tipologia original. També per preferències i modes de particulars que afavoreixen l’ús residencial.
Adrià Bessó, anterior responsable del Patrimoni Cultural de la Universitat de València, diu del teu treball que és l’estudi més detallat de tots els Horts de Tarongers del terme municipal de Carcaixent. Que pots dir-nos?
Es divideix en dues parts. En la primera, identifico i analitzo el material, i n’elaboro un inventari que recull 209 elements dels quals assenyalo el règim jurídic i indico el seu estat de conservació. Acompanyat tot de la documentació gràfica pertinent.
En la segona, plantejo uns itineraris culturals com a projecte d’intervenció turística efectuada sobre el territori per a difondre aquests béns, plantejament d’objectius i coneixement de recursos complementaris.
Per què s’anomenen Horts de Tarongers?
Es tracta d’extensions delimitades de terreny adaptat al conreu de tarongers. Constituïts entre el 1781 i el 1960-1970, s’hi troben una o més cases d’hort i un conjunt hidràulic per a proveir d’aigua el conreu, format pel pou, un sistema per a l’elevació de l’aigua subterrània situat generalment dins d’una caseta de màquines i la bassa de reg amb el seu safareig.
També podia haver-hi altres elements, com el camí d’accés i els senders per a transcórrer la propietat; les espècies vegetals que acompanyen el conreu; els murs per a efectuar el tancament entre la propietat i la via pública; i, finalment, elements amb una finalitat ornamental, funcional i devocional.
Quantes propietats vas visitar i quantes construccions n’hi resten?
Vora 350 horts. Suposo que n’hi resten la mateixa quantitat, però alguns habitatges s’hi trobaran en pitjor estat de conservació.
Què és la ‘casa d’hort’?
Conjunt d’edificis que respon a una tipologia constructiva determinada, destinada a ús residencial, tant dels propietaris com de les persones que en tenien cura i hi treballaven el conreu.
Quines espècies vegetals acompanyen els conreus?
Les més comunes són les palmeres, la vinya, la morera i el llimoner, entre d’altres.
Com es delimitaven antigament els horts?
Amb murs de tàpia que separaven la propietat privada de la via pública, a més de garantir-ne la privacitat. A Carcaixent, n’hi ha sobretot als horts situats en el Camí la Font; també al camí de la Pujà Maseres i el més característic per quedar delimitat per totes dues parts de la propietat és l’Hort de l’Ermita.
Com són els camins i senderes?
Se’n poden diferenciar dos tipus: el camí principal i les senderes. El camí principal dona accés a la propietat des de la via pública i és rellevant. Estava delimitat per espècies vegetals de tot tipus, però aquella per excel·lència són les palmeres. Les senderes, menys amples, travessaven la propietat, afavorint l’accés a la resta del terreny.
N’hi ha altres elements destacables?
Aquells amb funció ornamental o funcional, com jardins, pèrgoles, bancs, fonts, decorativa i devocional, els plafons ceràmics a la façana dels horts on apareix el nom de l’hort. També s’hi troben representacions d’aquells sants als quals la família té devoció o inclús li concedeix el nom a l’hort.
Per què era important que hi hagués estacions de ferrocarril a prop?
Quan el taronger es va convertir en conreu extensiu destinat al comerç, es va fer necessari manipular les taronges i, després, exportar-les. Mentre els homes s’encarregaven dels treballs temporers de la terra, les dones manipulaven les taronges als magatzems i les disposaven en caixes destinades a l’exportació. La ubicació dels magatzems a prop de l’estació ferroviària facilitava el transport. És el cas del magnífic i elegantíssim magatzem de Josep de Ribera, construït entre el 1903 i el 1910 per un prestigiós arquitecte. S’afavoria així la conversió del municipi en centre estratègic de comercialització, ja que uneix València amb Xàtiva. O el trenet de via estreta que naixia a Carcaixent, passava per La Safor (Tavernes de la Valldigna, Gandia…) i finia a Dénia, on era embarcat amb les panses de La Marina camí del Nord d’Europa.
Quines febleses i amenaces recauen sobre aquest patrimoni cultural?
Prou. Una de les pitjors, el desconeixement de la gran majoria dels béns immobles i la seva història per part de la població. Una altra, l’abandó i la infrautilització dels béns, de titularitat privada majoritàriament, per l’escassa rendibilitat del conreu i la manca d’ajuda econòmica que n’afavoreixi el manteniment i, per tant, la conservació.
Finalment, l’escassa gestió i la nul·la coordinació institucional junt amb les propostes eventuals i puntuals per part de l’administració local. Així com la competència turística dels municipis confrontats.
Un trist cas el constitueix el bellíssim Hort del Mirador, que havia aconseguit un milió d’euros de la Comunitat Europea per a la seva rehabilitació. Dissortadament, la Conselleria corresponent el va deixar perdre i està a punt de caure…
I fortaleses i oportunitats?
Hi ha un gran nombre de recursos al territori que són de gran rellevància junt amb el paisatge únic que generen. Així mateix, la predisposició de la gent del poble i l’interès que mostren amb el plantejament d’iniciatives turístiques i culturals. I els recursos ja existents en el municipi per afavorir l’acollida i la pernoctació del turista. I també l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per a afavorir l’accessibilitat i la difusió.
Quins objectius socials, turístics i econòmics caldria assolir?
En l’àmbit social, educar en matèria de patrimoni i conscienciar la població. També crear una entitat que gestionés, investigués, promocionés i afavorís la salvaguarda d’aquest tipus de patrimoni local.
En l’àmbit turístic, proposo un projecte turístic atractiu basat en l’experiència i la didàctica, amb un Centre d’Informació on coordinar i donar suport al turista i també amb la possibilitat de difondre i comercialitzar els productes locals amb una imatge genuïna o marca registrada.
Finalment, quant a l’economia, afavorir l’ocupació i la comercialització de productes locals per a generar llocs de treball i obtenir recursos econòmics que reverteixin en la recuperació i la conservació del patrimoni cultural de caràcter etnològic i paisatgístic del municipi de Carcaixent.
Has elaborat itineraris de visita?
N’he proposat un total de set, que recorren les diferents partides on se situen els horts de tarongers del terme municipal: Basses del Rei, La Muntanyeta, Calciners, Sant Antoni, Camí la Font, el Puig Gros, el Reialeno, el Pla, el Tossal, Ombria de la Timora, el Barranquet, la Serratella, els Abrells, el Rajolar, la Coma i la Pedrera.
Es tracta d’itineraris de caràcter lineal i poden ser enllaçats els uns amb els altres. S’adrecen al públic interessat en el patrimoni etnològic i que vol aprofundir en les tipologies constructives que conformen el seu paisatge.
Estan projectats amb tots els elements i els recursos necessaris perquè puguin ser realitzats de manera lliure (amb suport web) o acompanyats d’un guia. També s’estableix un centre d’informació al visitant on disposen dels recursos informatius, tant impresos com digitals, que es creguin necessaris i que han sigut dissenyats per a aquesta finalitat. Així com la referència a altres recursos existents en el municipi i que poden complementar el projecte proposat, afavorint la seva viabilitat.
Què recomanaries a propietaris i autoritats?
A les autoritats, que n’afavoriren la difusió del patrimoni local que s’escampa per tot el terme municipal de Carcaixent invertint, ja que és un tret únic del municipi que assenyala la seva identitat com a ‘bressol de la taronja’, títol reconegut mundialment.
Als propietaris, és difícil fer-los-en recomanacions davant l’escassa rendibilitat del conreu de la taronja. Però els convidaria a fer llargues passejades per conèixer el terme i descobrir-lo amb uns altres ulls, a tornar a gaudir-ne, a habitar-l’hi i, sobretot, a aplegar esforços per tirar endavant iniciatives que afavoreixin la ciutadania i evitin que desaparegui el patrimoni que en el seu moment es construí, que va fer història i va donar al poble la seva immensa esplendor.
