Des de ben jove, Sònia Querol ha format part del món associatiu tot fundant altres associacions com ara l’ecologista Aus i Gripaus i ADONA’T o col·laborant activament amb diverses entitats (Platea, Pixaví…) feministes, ecologistes, culturals, socials i polítiques. És una fervent defensora de l’associacionisme com a motor d’una societat més plural i diversa. És sòcia fundadora de l’Associació de Dones Nacionalistes ‘Terra’, i des del 2022 presidenta de l’entitat, sempre amb la mirada posada en la promoció i defensa del valencià.
Pots parlar-nos d’ADONA’T?
Som una associació de dones que vol denunciar la constant invisibilització de les nostres contribucions al món fent referència als valors positius que les dones aportem a la societat amb el nostre treball diari. Siga l’àmbit que siga: cultural, polític, social, econòmic o familiar. Els nostres objectius principals són: les reivindicacions de la igualtat entre dones i homes, la preservació i la difusió de la cultura i la llengua pròpies del País Valencià i la defensa dels drets de totes les persones.
Podries aportar-nos un poc d’història de la vostra associació?
El 30 de setembre del 2003 ens vam animar a constituir l’Associació de Dones Nacionalistes Terra a Castelló de la Plana. En aquell moment, percebíem que el paper que les dones teníem en les associacions i els col·lectius dels quals cadascuna formàvem part havia variat molt poc o, segons com, gens ni miqueta, del que tradicionalment s’havia tingut sempre. És a dir, prevalien les reivindicacions socials, polítiques i culturals dels hòmens. I no cal dir qui en copava els òrgans directius i decisoris. Hi havia associacions de dones i associacions feministes, però no teníem constància que a Castelló n’hi haguera cap amb els seus objectius principals dirigits a la reivindicació i la promoció del valencià.
Qui i quantes en formeu part?
Som un grup d’una trentena de dones d’edats i àmbits molt diversos que estem en ADONA’T quasi des de la seua fundació.
Podries parlar-nos de la presidència?
Des del 2022, n’exercesc la presidència, però som assembleàries i ho portem tot conjuntament. Des de la seua creació, ADONA’T ha tingut quatre presidentes: Lluïsa Pérez, Mari Rubio, Lola Mallén i Sònia Querol.
Sou molt actives en xarxes. On se us pot trobar?
En https://adonat.net, des del 2013, en Facebook i YouTube i, ara, també en Instagram, Telegram i Spotify.
Les nostres produccions editorials, fruit de projectes expositius, conversatòries i altres alternatives— catorze publicacions fins al moment en format llibre i també audiovisual— es poden trobar en la web i estem posant en accés obert al repositori de la Universitat Jaume I (UJI).
Quines activitats esteu desenvolupant enguany?
Continuem amb l’emissió de “LITE-RATES. MAMÍFERES DE LA CULTURA”, un programa de ràdio de literatura i música en valencià fet per dones, que va començar l’octubre del 20216, dins de la programació de la UJI Ràdio. Fa poc, hem presentat el nostre darrer projecte editorial “Les Veus d’Adona’t”, un llibre on les sòcies hem escrit articles d’opinió, històries de vida i tota classe de reflexions, amb total llibertat, on hem volgut deixar plasmat part d’allò que ens mou i ens interessa. Organitzem o col·laborem en diverses activitats d’altres col·lectius afins, com ara presentacions de llibres escrits en català per dones. També escrivim articles d’opinió en les nostres xarxes socials i, esporàdicament, per a la premsa. Intentem conéixer i fer costat a diversos moviments associatius i, de fet, col·laborem en diferents projectes d’altres entitats com el projecte Romalda o les celebracions del centenari de Vicent Andrés Estellés, que són impulsades per la societat civil, o amb el Servei d’Igualtat de l’Ajuntament de Castelló en les celebracions del 25 de novembre. Som una associació inscrita en el Registre de la Universitat Jaume I de Castelló i formem part de la Coordinadora Feminista de Castelló i del Consell Municipal d’Igualtat. Sempre que podem, participem en aquelles iniciatives on les dones, la llengua i la cultura del País Valencià en són les protagonistes.
Quines en destacaríeu del passat?
Des del 2009, hem posat en marxa quinze projectes de caràcter anual de diversa índole: expositius, audiovisuals, editorials i també jornades culturals educatives. Tots els projectes tenen el seu propi llibre o catàleg, coeditat amb la Universitat Jaume I, on moltes dones de renom i també algun home representant de les institucions que han col·laborat amb nosaltres, ens han deixat els seus valuosos punts de vista sobre la temàtica escollida en cada moment.
Més de 300 dones han participat directament en els projectes. Tot i que moltes d’elles no hagen tingut un vessant públic rellevant, les hem volgudes destacar perquè construeixen, dia rere dia, el teixit associatiu, social, econòmic i cultural de Castelló i les seues comarques, d’una manera anònima, però imprescindible.
Quin àmbit relacionat amb la dona està més present en la vostra associació?
Després de tants anys i amb la dinàmica que portem, pareix que tot ha sigut fàcil, però, durant els primers temps, un dels obstacles principals va ser el nostre vessant nacionalista i reivindicatiu de la cultura i la llengua del País Valencià. Vam anar construint i promocionant la nostra identitat a poc a poc i, de vegades, en alguns espais no érem massa ben rebudes. La Universitat Jaume I ens va donar suport de seguida i, amb el seu ajut i la nostra tenacitat, vam començar a fer xicotetes activitats, com creua-llibres, conferències i tallers diversos…
L’any 2009 vam crear el primer projecte expositiu, DONES D’OFICI
Va ser molt difícil trobar un lloc cèntric en la ciutat per a poder inaugurar l’exposició de retrats de dones, de la fotògrafa Olga Batiste. El Museu de Belles Arts ens va acollir i, des d’aleshores, sempre hi hem inaugurat les nostres exposicions per commemorar el 8 de març i a la UJI, al voltant del 25 de novembre, la segona data de reivindicació feminista que manté la lluita per erradicar la violència contra les dones. Actualment, moltes entitats municipals i educatives de Castelló i comarques ens demanen les exposicions per formar part de les seues programacions culturals en diverses dates reivindicatives.
Quins han estat insalvables?
Si n’hi ha hagut algun, ja no ens recordem. Sempre mirem cap endavant.
Quins heu pogut superar?
Fins ara, tots. Amb el temps, hem assolit un gran poder d’adaptació a les circumstàncies de cada moment i sempre hem partit d’objectius realistes i assolibles.
Bons i mals moments
Bons moments, moltíssims. Sobretot, aquells que ens reuneixen a totes i debatem i treballem per aconseguir portar endavant les activitats que volem amb la qualitat i ricor que desitgem. Les sòcies hem treballat sempre conjuntament i de manera coordinada en cadascun de les activitats i hem aprés molt les unes de les altres. Els bons moments, caldria reconéixer-ho, també han sigut els reconeixements públics que hem rebut. Hem sigut honorades amb el premi Valencianes de l’Any atorgat per la Fundació Gaetà Huguet l’any 2018 i la Distinció Extraordinària de la UJI el 2021.
Els mals moments sempre ens han vingut de cop i sense avisar. Superar la pèrdua de dues de les nostres sòcies i amigues, Liliane Varea i Mari Rubio, ha sigut i és molt difícil.
Què us fa continuar?
Estem convençudes que encara podem fer coses interessants; hi ha un munt d’afers que volem aprendre i, sobretot, encara tenim una gran il·lusió per aquest projecte que és ADONA’T.
Què els diríeu a aquelles persones que volguessen formar part d’ADONA’T?
Que no s’ho pensen i que contacten amb nosaltres. En el nostre web està la nostra essència. Si s’animen, estarem encantades de rebre-les.
La situació política actual al País Valencià us afecta d’alguna manera?
Ens afecta com a ciutadanes i com a associació. Les institucions, que se suposa que han de ser les garants dels drets de la ciutadania, actualment i massa sovint, posen en dubte la violència contra les dones o intenten menyscabar la lluita feminista, menyspreen i denigren la nostra llengua i la nostra cultura volent fer creure que ens ha estat imposada i destrueixen moltes de les fites que ens ha costat tant construir. Per això, no podem fer res més que respirar a fons i continuar endavant. La nostra idiosincràsia no canviarà, així que continuarem treballant en el que puguem per arribar a un nou model social feminista que respecte les cultures pròpies de cada país.
