Rituals. Revista de Cultura Popular és una publicació de periodicitat anual, editada per la Institució Alfons el Magnànim. Els seus directors destaquen la necessitat de disposar d’un espai de reflexió pausada sobre el patrimoni festiu. Els seus directors–Manuel-Gil Hernández, Josep Lluís Marín i José Martínez Tormo– es mostren orgullosos de la rebuda que ha tingut en els lectors i també de la distinció que la revista ha tingut en els premis de Disseny Laus.
Què és Rituals. Revista de Cultura Festiva?
Una publicació que acosta al gran públic la cultura festiva des de tots els vessants possibles a partir d’una perspectiva multidisciplinària. La cultura festiva és el fenomen festiu arrelat a una cultura concreta i ens interessa conèixer com es desenvolupa en totes les seues variants i les seues aplicacions en la vida social de la comunitat que la celebra, especialment a través de les experiències de les persones i professionals que hi participen. En aquest sentit, qualsevol aproximació a l’estudi i la difusió de la cultura festiva ha de fer-se des d’una triple perspectiva: l’associacionisme, la investigació i la gestió. És la línia editorial d’una publicació que pretén oferir reflexions i estudis sobre la cultura festiva partint del nostre entorn més pròxim i oberts a altres àmbits i territoris. Ens interessa el concepte de cultura festiva, ens interessa el fenomen festiu com a fet social i ens interessa com es tracta cada festa des dels tres vessants que la conformen, amb l’objectiu de contribuir al seu desenvolupament i a la seua gestió com a part de la nostra identitat i el nostre patrimoni cultural.
Quan va sorgir?
Arran de la pandèmia de la COVID-19, ens plantejàrem crear una publicació que abordés la realitat de la cultiva festiva, que tan afectada fou per l’impacte de la pandèmia. Enteníem que s’obria una oportunitat per a fer una revista d’alta divulgació i accessible a tots els públics, i molt especialment als principals agents socials que mantenen activa i dinàmica la cultura festiva.
Quin és el seu objectiu fonamental?
Ser una publicació destinada a tota mena de públic interessat a conéixer la cultura festiva, no només des de la vivència, sinó també des de la reflexió i l’anàlisi, sempre amb una visió pròxima i un esperit de sumar esforços, perspectives i sensibilitats. Posant l’accent en la realitat festiva en el cas valencià, però oferint visions en altres territoris hispànics i llatinoamericans, sempre des de la triple perspectiva d’integrar les visions des de l’associacionisme, la gestió cultural i la investigació. Un objectiu que esperem que es puga complir, i que puga satisfer l’interçes i les expectatives de totes aquelles persones que s’acosten a les seues pàgines.
Està acomplint les expectatives fixades?
De moment, tot i que sols hem publicat dos números (2022 i 2023), hem comprovat per diversos canals que la recepció ha sigut molt positiva, tant entre investigadors i gestors com entre membres de les xarxes associatives festives. També hem detectat un interés especial pel disseny gràfic de la revista; de fet, ha rebut reconeixements oficials; fins i tot en els prestigiosos Premis Laus de disseny que s’atorguen a l’Estat espanyol. I en les presentacions realitzades l’interés suscitat en termes socials i mediàtics ha sigut important. D’alguna manera, s’ha manifestat el reconeixement de la necessitat que existia d’una revista com Rituals, especialment si té l’aval d’una institució com Alfons el Magnànim.
Des de Rituals, fomenteu la reflexió sobre molts àmbits de la festiva. Un dels més destacats és la dinàmica associativa.
Les festes contemporànies, transformades en esdeveniments singulars en gran part autoorganitzades, s’han convertit en grans efervescències col·lectives que celebren allò que uneix, la identitat comuna i la voluntat de preservar-la en condicions de canvi permanent i modernitat contemporània, encara que també revelen i expressen conflictes socials existents. En el nivell de sociabilitat local, emergeix una potent sociabilitat festiva. Si en l’època premoderna l’associacionisme festiu estava lligat a les lògiques, lligams i obligacions de la societat estamental, en la modernitat funciona amb la lògica de la lliure elecció (associacions), de manera que es conformen xarxes i grups socials dinàmics i variables que es troben dins de l’àmbit de la vida quotidiana, projectant-se en l’espai públic i apropiant-se d’aquest cíclicament, trastocant amb la seua activitat l’ordre quotidià, però reforçant el caràcter viu i en permanent transformació de la cultura festiva.
Aquesta trama associativa és la base essencial de les celebracions festives i de la perdurabilitat de la cultura festiva. És a dir, des de la societat civil festiva, es reuneixen recursos materials, treball voluntari, força col·lectiva i il·lusió per tal de posar en marxa el complex engranatge de l’organització popular de les festes.
De fet, els articles també aborden la gestió de la festa.
L’esfera de la gestió cultural i de la política cultural de les festes contemporànies, especialment de les grans festes urbanes, fa referència a una organització i gestió complexa dels diversos aspectes que comporta la celebració festiva, especialment en qüestions relatives a pressupostos, subvencions, participació, turisme, seguretat, mobilitat, convivència, comunicació, protecció del patrimoni cultural, utilització de l’espai públic i sostenibilitat mediambiental, que habitualment són competències de les institucions públiques, com ajuntaments, diputacions, entitats comarcals, governs regionals o universitats, encara que també d’institucions privades, com les religioses, culturals o econòmiques.
La cultura festiva s’ha anat incorporant a les agendes dels partits polítics amb aspiracions a governar, en la mesura que aquests han entès que la cultura festiva forma part dels models vigents de governança i participació ciutadana. A més a més, cal afegir-hi el paper dels actors professionals o empresarials, vinculats a produccions i serveis per a la festa, que han configurant un subsector econòmic cada vegada més rellevant. Al remat, ben bé es pot dir que la cultura festiva és el resultat de la implicació i la col·laboració d’associacions festives de base, d’investigadors, gestors i gestores culturals i responsables de política festiva, que ineludiblement redunden en un fenomen social complex que té també importants implicacions econòmiques (indústries creatives, turisme, infraestructures i servicis).
Quins altres continguts publiqueu?
La investigacó implica les activitats de recerca, estudi, reflexió i divulgació de la cultura festiva, unes activitats que són essencials per a explicar, entendre i interpretar-ne la complexitat, vigència i projecció. Per això, posem molt l’èmfasi a subratllar el treball de recerca que es fa en tots els nivells, no sols els acadèmics o universitaris, per a poder facilitar una bona tasca de divulgació de la cultura festiva. Les persones interessades a publicar a Rituals sols han de posar-se en contacte amb la revista i plantejar la seua possible aportació, perquè siga traslladada al consell de redacció i valorar-ne la inclusió en el número següent
Quin organigrama té la revista?
A banda dels directors de la revista, tenim un director d’art: Ibán Ramón. També hi ha un consell de redacció format per especialistes en cultura festiva (Sergi Gómez i Soler, Pedro García Pilán, Gema Centelles, Oreto Trescolí Bordes, Miquel Ángel Flores i Amparo Pons) i un ampli consell assessor format, entre altres, per destacats estudiosos de la cultura festiva (Antonio Ariño, Margareth Bullen i Albert Alcaraz).
Per què cal donar suport a la cultura festiva?
Perquè inclou elements històrics, artístics i etnològics reconeguts socialment i institucional com a patrimoni cultural, com també elements vius, innovadors, creatius emanats del dinamisme cultural de la contemporaneïtat. De fet, la cultura festiva es converteix en una espècie de condensador patrimonial, perquè, a més de ser ella mateixa una manifestació del patrimoni cultural, funciona com a “redimensionalitzadora” del patrimoni no estrictament festiu. La festa apareix com una celebració ritual, reflexiva i vivencial del patrimoni, aspecte que li confereix potencialitat i atractiu com a possible recurs turístic. Però cal afegir-hi altres motius, com ara les dimensions econòmiques de la festa, el seu potencial de creativitat artística, el reforçament de les identitats locals enfront dels processos despersonalitzadors globals i la reivindicació d’un temps diferent, ric en experiències, caracteritzat per la germanor, l’alegria, la resignificació dels espais públics, i la potenciació d’una ciutadania crítica i solidària.
Amb quines altres publicacions té semblances?
Amb revistes com Canemàs, que publica l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, o Caramella, que aborden el territori de la cultura popular, també la festiva, o la Revista d’Estudis Fallers, editada per l’Associació d’Estudis Fallers, tot i que Rituals se centra més en un registre divulgatiu i no limitat necessàriament als territoris del nostre àmbit lingüístic.
Quines perspectives de futur teniu?
Són encoratjadores, pels múltiples reptes que l’evolució d’una societat sotmesa a diversos canvis planteja a la cultura festiva. Això es manifesta en qüestions econòmiques, associatives, de gènere, ecològiques, identitàries, polítiques i artístiques, que obliguen a la reflexió, al replantejament de conceptes, horitzons, expectatives i enfocaments.
Ha incidit el canvi de govern autonòmic en la publicació?
De moment, ens trobem, afortunadament, amb la continuïtat d’un projecte que creiem transversal, ja que la cultura festiva és un tret identitari multidimensional al territori valencià, que interessa a gents ben diverses, i, des d’aquest punt de vista, hem vist que el projecte és respectat i avalat per la Diputació de València, de la qual depén la Institució Alfons el Magnànim.
