Manuel Portolés i Sanz (Xelva, 1956) és científic-investigador. També és Doctor en Bioquímica Clínica i Mèdica per la Universitat de València (UV) i facultatiu especialista en l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe. Ha publicat més de 200 articles d’investigació i 400 de difusió. Membre de diverses institucions científiques. Guanyador de premis en l’àmbit estatal i internacional. També és president de La Fénix Troyana.
Com a científic, per què vau optar per la bioquímica, la biologia cel·lular i la molecular?
Des de l’adolescència, ja m’interessaven la Biologia i la Medicina, i m’hi vaig matricular en totes dues en la UV. Encara que no ho sabia llavors, arribà l’interés a la biomedicina —la unió de totes dues—, a la qual he dedicat tota la meua carrera científica.
Per què us vau dedicar també a la investigació cardiovascular i de trasplantaments?
Després de la meua etapa en l’Institut d’Investigacions Citològiques de València, on vaig treballar en malalties congènites del metabolisme i altres àrees, vaig obtenir la plaça de Facultatiu Especialista en l’Hospital La Fe de València. Hi vaig ingressar en el seu Departament de Microscòpia Electrònica Experimental, després anomenat Biologia i Patologia Cel·lular. És on vaig iniciar les meues investigacions sobre el teixit cardíac, que encara continue. El 2016, el nostre grup va iniciar un projecte per a investigar i diagnosticar precoçment el rebuig cardíac.
També sou un pintor vocacional…
El mot “pintor” és un qualificatiu que de cap manera no meresc. Sempre he tingut interés per la fotografia i l’art contemporani. Em vaig iniciar en tècniques com l’aquarel·la, l’oli, l’acrílic, els retoladors… i, finalment, amb la tableta gràfica. Després d’aconseguir alguns premis de fotografia reconeguts, als inicis del segle XXI vaig estar exposant art digital en la Galeria Artis de València durant deu anys. També en altres ciutats. Hui expose esporàdicament, sempre art digital, i, recentment, interaccionant amb intel·ligència artificial.
Podeu parlar-nos de la Reial Societat Econòmica d’Amics del País Valencià?
La RSEAPV és una entitat fundada el 1776 sota el regnat de Carles III. Va tenir una gran participació en la història de la nostra ciutat i influència en el Regne de València. En el segle XIX, va participar en la fundació d’entitats molt importants socialment. Hui és una entitat cultural sense ànim de lucre que forma part de la societat civil valenciana. Té uns centenars de socis, proposa diverses activitats i participa en la vida cultural de la ciutat.
Quan vau ingressar-hi?
El 1990, de la mà del seu director Francisco Oltra, que em va proposar de crear la Comissió de Ciència i Investigació. Durant aquells anys, vaig formar part de diverses Juntes de Govern, actuant com a vici-director i presidint la comissió de Ciències Naturals i Exactes. En desembre del 2022, vaig presentar la meua candidatura a la direcció. Els socis depositaren en mi la seua confiança fins al 2026, en què l’entitat complirà 250 anys d’història. L’actual Junta de Govern està formada per 23 socis —professionals de diverses disciplines— i tenim com a objectiu difondre el coneixement i promoure la cultura entre els valencians. Així mateix, donar a conèixer la RSEAPV, especialment a València.
Un poc d’història de la institució.
Com resumir en unes línies una història bicentenària és impossible, aportaré unes poques dades. A començaments del segle XVIII, la seua primera Junta de Govern estableix set comissions que marcaran l’interès de la Societat —Economia, Agricultura, Arts i Oficis, Escoles Patriòtiques, Fàbriques i Manufactures, Comerç, Navegació i Marineria. Els seus membres estaran al dia en aquests temes i afavoriran el seu progrés en benefici dels valencians. Esdevé així una entitat per al foment de la “innovació” i l’estudi de l’economia del Regne. Prova en son els nombrosos premis de comerç, navegació, agricultura, belles arts, literatura i poesia que en convocava.
Quin impacte va tenir l’entitat en la vida de la població?
Van permetre optimitzar la producció de conreus com l’arròs, el sucre, el cotó i l’olivera, perfeccionar els sistemes de regadiu en l’horta valenciana i millorar les instal·lacions portuàries de la ciutat. En el segle XIX, la RSEAPV va crear les primeres escoles de comerç per a dones, les primeres biblioteques —el 1869 inaugura la primera Biblioteca Popular— i arxius de la ciutat, la primera càtedra d’agricultura, va participar activament en la creació del Jardí Botànic de València i va fundar la Societat Arqueològica Valenciana (1871), la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de València (1878), el Conservatori de Música (1879), l’Institut Taquigràfic (1881) i el Patronat de la Joventut Obrera (1884). També va organitzar nombrosos concursos i exposicions, com la de Màquines i Motors (1880) i l’Exposició Regional Valenciana (1883).
Quina n’és la secció més destacada?
La biblioteca. Disposa d’un important arxiu de documents —més de 10.000— que expliquen part de la història de València. Ara mateix estan a disposició del públic en versió .pdf des de la pàgina web de la RSEAPV. S’hi poden consultar els catàlegs d’arxiu i biblioteca, amb més de 4.000 volums, fonamentalment dels segles XVIII i XIX.
2023 està sent un any molt intens.
Comencem l’any amb el patrocini d’un concert simfònic realitzat per estudiants i professors del Conservatori Professional de Música de València i lliurem el premi anual “Ricardo Callejo”, tot finançant la millor trajectòria musical dels estudiants que hi finalitzen els seus estudis. El 2023, el concert se celebrà a l’Auditori de la Banda Primitiva de Paiporta.
El febrer, a l’Edifici Històric del Conservatori Professional de Música, vam celebrar “En el V Centenari de Jerónimo Muñoz: matemàtiques, cosmologia i humanisme en l’època del Renaixement”. Hi participaren Víctor Navarro (Catedràtic d’Història de la Ciència) i Vicente J. Martínez (Catedràtic d’Astronomia i Astrofísica). Tots dos, de la Universitat de València.
Fa poques setmanes, el mes de setembre, vam col·laborar en l’exposició “Foc en la biblioteca. Llibres que incendiaren l’Europa de les Llums”, comissariada per Nicolás Bas Martín, professor d’Història de la Ciència i Documentació i bibliotecari de la RSEAPV. L’exposició pot visitar-se fins al 26 de novembre del 2023 i és organitzada pel Vicerrectorat d’Investigació de la Universitat de València).
També heu impulsat publicacions.
Quant a llibres, enguany s’han presentat Educar con PaCiencia de Carmen Esteban, psicòloga del British College, amb milers de seguidors en xarxes socials com @mipsicologainfantil; Rafael Ferrer i Bigné (1836-1892) erudit de la Renaixença, de Jaime Millás, periodista, escriptor i gestor cultural; i Els nous reptes en la gastronomia: sostenibilitat i proximitat. La Guia sustentable de María Diago, directora del primer projecte europeu sobre gastronomia sostenible iniciat el 2020.
A més, a la SGAE de València vam presentar el documental “Vicente Carceller, llibertat i dret. Viure sense por”, del director Ricardo Macián. Hi anà la néta del biografiat, Tina Rabanal.
També presidiu la Fénix Troyana.
És una associació cultural fundada el 1915 que té la seua seu a Xelva (Els Serrans). Edita una revista social i cultural, degana de la Comunitat Valenciana, amb el mateix nom. Té com a objectiu l’estudi i la protecció del patrimoni històric de la comarca de Els Serrans i, en especial, de la seua capital històrica, Xelva. Organitza actes culturals a Xelva: exposicions d’art, trofeus d’escacs, conferències, presentació de llibres, rentadors poètics i patrocina concursos internacionals de fotografia i certàmens de relat breu i poesia.
