Ràdio Arrels, emissora de referència a la Catalunya Nord, ha estat reconeguda amb el Premi Antoni Carné de Comunicació 2025 pel seu compromís amb la llengua i la cultura popular catalana. Parlem amb la presidenta de l’Associació Arrels, Laura Manaut, per entendre l’abast d’aquesta tasca, la connexió constant amb el sud i el paper insubstituïble que exerceixen en la transmissió cultural. Parlem de llengua, jovent, associacionisme i reptes de futur en un moment clau per a la comunicació en català. A més d’emetre íntegrament a la Catalunya Nord, en la concessió del Premi BonÀrea a la Comunicació s’ha valorat la divulgació de la cultura popular catalana i la difusió de les notícies impulsades per l’associacionisme cultural.
Què ha significat per a Ràdio Arrels rebre aquest reconeixement des del món de la cultura popular catalana?
Tal com diu el nostre nom, reivindiquem les nostres arrels i la cultura popular n’és una de molt important, una mica com una caixa de tresors, un mitjà de transmissió i alhora d’integració. Per tant, el premi és un reconeixement que ens honora i ens uneix encara més.
Ràdio Arrels és un mitjà arrelat a la Catalunya Nord, però amb una mirada que travessa el territori. Com treballeu per mantenir viu el vincle cultural entre el nord i el sud del país?
Els contactes amb el sud són constants, és a dir, diaris, perquè si bé som una ràdio nord-catalana sempre tenim al cap la nació sencera. D’altra banda, també anem a pobles del sud per presentar la ràdio.
La llengua catalana és un dels eixos centrals de la vostra feina. Quin paper creieu que té la ràdio —i especialment Ràdio Arrels— en la normalització i la transmissió del català a la Catalunya Nord?
Nosaltres considerem que tenim un paper cabdal perquè fem arribar la llengua a tothom. A la Catalunya Nord és especialment important que ens pugui sentir gent del país parlar sobre temes diversos, tant culturals com econòmics, etc.
Des de fora, sovint es desconeix la vitalitat de la cultura popular al nord. Com es viu la festa, la dansa o la música tradicional en aquesta part del país? Hi ha una nova generació que hi participa?
Hi ha gent que fa molt bona feina en aquest sentit, com “Aire Nou” de Baó o el Casal del Conflent, que justament han sabut atreure una nova generació que s’hi ha engrescat. O un grup com Jutglars, que fa viure la música tradicional. Val a dir, però, que les festes de l’Ós compten sempre amb molta participació de joves.
Justament, com valoreu la implicació del jovent en la vida cultural? Quines estratègies o projectes heu posat en marxa per acostar-los a la cultura catalana i a la ràdio?
És un repte, certament, però tal com deia, hi ha associacions que fan una feina assenyalada. Pel que fa a la ràdio, intentem oferir un ventall de projectes nous, com pòdcasts fins i tot dirigits a petits amb contes, per exemple.
Els mitjans en català a la Catalunya Nord no sempre ho tenen fàcil. Quin tipus de suport rebeu de les administracions públiques, tant del nord com del sud? I què caldria millorar per garantir-ne la continuïtat?
Com a ràdio associativa rebem una ajuda de l’Estat, del Consell Departamental i de la Regió. Dues ajudes de la Generalitat (Política Lingüística + Foment del Periodisme). Les subvencions de l’Estat baixen inexorablement. Ens agradaria poder comptar amb un ajut més significatiu de part de la Generalitat.
En un moment de grans canvis tecnològics, com s’adapta una emissora com Ràdio Arrels per continuar connectant amb nous públics sense perdre l’essència i la proximitat?
Tenim periodistes joves que es cuiden també de la presència de la ràdio a les xarxes, sense menystenir justament la feina de proximitat, molt important, perquè insistim a fer parlar la gent, tota mena de gent.
Ràdio Arrels també és un altaveu per al món associatiu, les colles, els grups de cultura popular… Com valoreu la relació entre comunicació i associacionisme cultural?
Diria que és un dels eixos importants de la feina que fa la ràdio perquè sabem que l’associacionisme cultural té un paper insubstituïble. A més, com a ràdio associativa, tenim un peu a cada cantó.
Quin paper creieu que pot jugar la comunicació en català —des del nord i des del sud— per reforçar un espai cultural compartit i una consciència nacional més cohesionada?
Qui diu comunicació diu llengua, i és la primera cosa que ens uneix i que ens ha de cohesionar malgrat la frontera que ens van imposar. Però també compartim tot un llegat cultural que sovint es desconeix. Donar-lo a conèixer és una de les feines de la ràdio.
I per acabar, quins són els grans reptes i projectes de futur de Ràdio Arrels? On us agradaria ser d’aquí a uns anys, tant pel que fa a la presència mediàtica com pel compromís amb la cultura catalana?
Reptes, molts, ni que sigui per la situació política que s’albira i que ens serà desfavorable, però això no ens priva de tenir projectes: volem potenciar l’estudi de Prada i després el de Ceret, perquè considerem que la proximitat és fonamental.
