Isabel Marcillas és doctora en Literatura Catalana Contemporània i treballa com a professora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant. Victòria Cremades, llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant, és escriptora, poeta i professora associada de la Universitat d’Alacant. Miquel Cruz Morenteés professor de valencià, doctor en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant i Premi Sant Jordi el 2013 per Interaccions entre pintura i literatura. Tots tres són els coordinadors de la Festa de la Poesia a la Universitat d’Alacant, un aplec que vol reivindicar la poesia, crear lligams entre els poetes del País Valencià i de reivindicació d’identitat.
(Isabel Marcillas)
En què has centrat les teues investigacions?
En la literatura dramàtica femenina escrita en català. El seu accés al panorama teatral ha sigut més lent i costós que en altres gèneres literaris pel fort component social que tenen les arts escèniques. Durant molt de temps, aquesta circumstància s’ha contraposat força a la concepció tradicional de la dona com a “àngel de la llar”, que ha perviscut quasi fins als nostres dies. D’aquí les dificultats que n’han trobat moltes a l’hora d’esdevenir dramaturgues o directores de teatre. En un espai dominat per homes, tenien menys possibilitats de veure representats els seus textos. Per això, sovint, ens hem preguntat on eren les dramaturgues valencianes.
Afortunadament, aquesta situació ha canviat. El segle XXI ha portat a l’escena valenciana l’auge de la literatura dramàtica femenina. S’han incorporat amb força i amb temàtiques fins ara poc abordades, com la maternitat, la conciliació familiar o els maltractaments per raons de gènere. Comptem amb veus tan potents com Patrícia Pardo, Mafalda Bellido, Guadalupe Sáez, Núria Vizcarro o Isabel Martí, per posar-ne només alguns exemples.
Què és la Festa de la Poesia de la Universitat d’Alacant?
Un esdeveniment cultural amb un doble objectiu. El primer, reivindicar l’escriptura poètica catalana i la bellesa i les reflexions que se’n deriven per a aconseguir un món millor. Ja siga amb esperit crític o de protesta, amb un enfocament d’índole social o intimista, vinculat a l’exploració dels conflictes humans de caràcter universal, la poesia ens convida a replantejar-nos l’existència i a ser millors persones.
El segon té com a objectiu crear lligams entre els i les poetes del País Valencià. Aquesta celebració va ésser una iniciativa del poeta, professor i agitador cultural Lluís Alpera que, amb el suport del Vicerectorat de Cultura, Esports i Política Lingüística de la Universitat d’Alacant —el vicerector era llavors Carles Cortés—, va impulsar la celebració d’aquest aplec poètic.
És bon moment per recordar unes paraules que Alpera va formular en la primera Festa de la Poesia, el 2014: afirmava que la seua ànima estava plena d’esperances i records “per damunt de totes les negrors que el postfranquisme del PP ens va imposant des de fa temps amb mà de ferro i una mala llet de genocidi cultural”. A hores d’ara, podem dir que el genocidi cultural al qual es referia el nostre estimat poeta continua vigent amb més força encara: es referma en l’atac constant a allò que té de més representativa una cultura, la llengua pròpia. Per això, la Festa de la Poesia actua com a símbol de reivindicació d’identitat.
Per què s’anomena a partir del 2025 Festa de la Poesia Lluís Alpera?
L’any 2018, després d’una vida intensa i força dedicada a les lletres catalanes, faltava Lluís Alpera. Lluitador incansable des de la precària transició, mitjançant la publicació assídua de poemaris en valencià, la continuació de la festa no podia portar un altre nom que el seu, amb la intenció de retre-li homenatge i consolidar l’esperit de germanor poètica que ens va transmetre.
Quants anys ha estat celebrant-se i des de quan?
En quatre ocasions. La primera, el 29 de març del 2014. Des del principi, volíem que tingués continuïtat, però vam considerar que era millor que fos biennal. Cal tenir en compte que es desplacen molts poetes i es publica una antologia dels poemes presentats. Com també pensàrem en la primavera climàtica, no sols la poètica, les dues edicions posteriors se celebraren el 30 d’abril del 2016 i el 12 de maig del 2018.
Els volums poètics derivats han estat publicats pel Servei de Publicacions de la Universitat d’Alacant. Hi participen vora cinquanta poetes de generacions diverses.
La darrera Festa va tenir lloc el 31 de maig del 2025. La convocatòria va ser un èxit: la sala estava de gom a gom i la gran presència de poetes va demostrar una forta voluntat associativa.
Per què es va interrompre?
El primer motiu, el traspàs de Lluís Alpera el 2018. Després, el confinament per la COVID el 2020. Altres motius estan vinculats al finançament i les tasques organitzatives.
(Victòria Cremades)
El teu àmbit d’investigació és la dona vinculada a la poesia catalana?
Em costa contestar aquesta pregunta plantejada així perquè no crec massa en el binarisme de gèneres ni en les llengües exclusives. Vull pensar que, el 2025, circulem cap a una fluïdesa dels gèneres i una hibridació de llengües. No obstant l’anterior, hi ha una producció vivíssima i intensa de poesia escrita en català i les dones han pres protagonisme quant a publicacions, recitacions públiques i venda de llibres. Però també protagonisme quant a consum de cultura en general.
Hi ha temàtiques, estils i posades en escena per a tots els gustos, i les dones més joves estan decantant-se pel món de la cançó, tan lligada a la poesia…
Com veus el futur?
Resulta difícil d’endevinar, però la perspectiva és molt pessimista, de deixadesa i de manca d’interés; és una lluita que les generacions veuen fora d’època, antigues… Hi ha maneres de comunicació i llenguatges que els resulten més atractius… En l’àmbit de la música en català, per exemple, ompli els estadis i els festivals de gent jove, però, després, ixen d’allí parlant en castellà; així que no ho acabe de veure… Fa tant de temps que es parla de la llatinització del català…
Per què la prestigiosa llibreria alacantina 80 Mundos ha estat feta fora del local que ocupava?
Per la situació actual de l’habitatge, que castiga Alacant especialment, perquè hi ha molta massificació turística: fer-la fora per a construir apartaments turístics. Alacant ha esdevingut un contenidor de turistes bevent cervesa i vestit grollerament mig a les terrasses…
Què pot significar la Festa en un moment tan difícil políticament i cultural a Alacant?
Alacant necessita de totes les iniciatives culturals en valencià que siguen capaces de generar, però també necessitem que les noves generacions s’impliquen, i això resulta complicat, ja que els seus interessos van per un altre costat.
(Miquel Cruz Morente)
Quin és l’àmbit de les teues investigacions?
La poesia i la narrativa catalana contemporànies i la literatura catalana femenina durant el franquisme. Van estar silenciades culturalment i editorial. És el cas de Carmelina Sánchez-Cutillas, Maria Beneyto, Maria Ibars, Matilde Llòria, Anna Rebeca Mezquita, Beatriu Civera, Sofia Salvador o Maria Mulet. De fet, hi ha literatura catalana al País Valencià durant la dictadura gràcies a elles. Finalment, continue aprofundint en la relació entre periodisme i literatura, que ja vaig tractar en la meua tesi, centrada en la revista Canigó.
Quina és la situació actual del català a la ciutat d’Alacant i les comarques alacantines?
A la capital, per raons polítiques, socials i històriques, és força preocupant. Podem afegir-hi el gran nombre de població nouvinguda que, a conseqüència d’unes polítiques de normalització del català inexistents, han preferit optar per l’ús social de la primera llengua, el castellà. A Alacant, hem d’apostar per una immersió lingüística completa i real. Contràriament i a esquenes de la seua capital, la majoria de les comarques alacantines sí que parlen en català.
Quin futur hi veus?
Molt magre, perquè la societat alacantina –no pas tota– no és conscient que la llengua va lligada necessàriament a la cultura. També podem al·ludir al folklore de tradició popular, a les rondalles i tot el que es relaciona amb l’etnopoètica. Tenim rondallaires ben preuats, a banda del mestre Enric Valor. Ximo Caturla n’és un bon exemple. Malgrat tot, encara crec que hi ha esperança entre el jovent.
Per què esteu tots tres en la Festa de la Poesia?
Victòria ens va traspassar el “cuquet” i Isabel s’hi va afegir. Ha sabut transmetre el vertader objectiu de la Festa: fer més visible la dedicació i la passió del nostre poble per aquest gènere literari.
Per què la vau reiniciar?
Perquè calia seguir endavant amb aquest homenatge a la poesia catalana. Lluís Alpera va treballar molt per tal que aquesta iniciativa tingués projecció. A més del suport del Vicerectorat, han participat entitats com l’IEC (Lliris Picó) i ACPV (Marinela Garcia), sense oblidar David Alpera, fill del mecenes de la Festa.
Què queda per fer?
Una publicació on apareguen els poemes presentats. Després, recuperar el procés i fer visible la poesia catalana en una ciutat que ha oblidat el seu passat.
Què pot significar per a Alacant?
Un punt d’esperança. Com diu el poeta Lluís Roda, “Alacant és el futur”. Jo afegiria que, a Alacant, recuperarem les nostres arrels i reconstruirem entre totes i tots el poema inacabat en el fosc període del franquisme.
